“‘Merlí’ ha reunit pares i fills junts davant de la tele” “‘Merlí’ ha reunit pares i fills junts davant de la tele”
L'actor Francesc Orella (Merlí) torna a donar-nos lliçons de filosofia a la petita pantalla “‘Merlí’ ha reunit pares i fills junts davant de la tele”

Amb 560.000 espectadors de mitjana i més de 100.000 reproduccions per internet de cada capítol era gairebé una obligació tornar a les classes de filosofia de més èxit de la petita pantalla.  La sèrie de TV3 Merlí produïda per Veranda TV, amb idea i guió d’Hèctor Lozano i direcció d’Eduard Cortés ha arribat al cor de molts espectadors catalans i aquest dilluns 19 torna al prime time televisiu. Francesc Orella tornarà a explicar la filosofia de la vida als alumnes de Batxillerat i no només això… ens explica també les claus de l’èxit de la sèrie i com s’ha fet seu un dels personatges ja més cèlebres de la televisió pública catalana.

Sense spoilers… però què veurem a la 2a temporada de Merlí?

Novetats! Personatges nous (professors, alumnes i pares) que donaran molt de joc i portaran trames noves. Hi haurà històries xocants, sorpreses i temes de rabiosa actualitat en la línia dels problemes actuals dels adolescents i de l’ensenyament.

En Merlí seguirà sent entranyablement rebel? 

Continuarà en la seva línia però sí el veurem una mica més centrat en algunes ocasions… Potser no tan cràpula com a la 1a temporada. Seguirà sent un provocador a nivell educatiu però en tema dones estarà més calmat. En general se’l posarà més a prova i veurem aspectes nous del personatge.

img_fpuig_20160412-163212_imagenes_lv_terceros_merli_-_serie_tv

Us esperàveu un ressò tan gran amb Merlí?

No ens esperàvem el que ha arribat a ser. Ara bé, érem conscients que teníem un material innovador, molt bo i adient per TV3. Hi ha diàlegs fantàstics i sobretot la idea central de l’Hèctor Lozano de parlar de l’ensenyament amb un professor irreverent. Crèiem molt en l’equip i en els guions i al final ha estat una revolució.

La sèrie connecta amb un públic jove, segurament un dels més difícils tenint en compte els temps que corren…

Aquest ha estat un dels èxits més importants: captar un públic adolescent que TV3 no tenia tan fidelitzat. Els ha robat el cor una sèrie que parlava d’ells i dels seus problemes. Però Merlí agafa públic més petit i també adults. Ha reunit pares i fills junts davant de la tele.

I parlant de filosofia! 

Efectivament una assignatura que el sistema educatiu espanyol es volia carregar… La sèrie té molts aspectes pedagògics tot i ser un producte de ficció. Ah, i no ens oblidem que també ha tornat a posar en valor la fe en els mestres que bona falta els hi fa. Ha estat una diana Absoluta de l’Hector Lozano, el creador de la sèrie.

“Merlí recupera una assignatura, la filosofia, que fa reflexionar i pensar a joves i adults”

En Francesc Orella actor veterà ha fet de professor també als joves actors de la sèrie?  

Són un elenc fantàstic. Una tria collonuda. Amb molta disciplina i capacitat d’adaptar-se. S’ajuden molt entre ells i… Home sí, algun consell tècnic en alguna escena més difícil a nivell emocional sí que he donat però no m’he posar el barret de professor d’actuació. La veritat és que tenen molta frescor i, tot i la popularitat que dóna sortir a la tele, saben gestionar aquesta fama. Avui en dia ets popular si et tires un pet cada dilluns a la tele però això no vol dir que siguis bon actor. Èxit no vol dir ser bo i tots ho tenen molt clar.

1441792827618

Aquest personatge ha marcat un abans i un després a la seva carrera? 

A nivell de popularitat per descomptat. De cop ets el protagonista d’una sèrie d’èxit i això fa que et coneguin molt més. Ara pel carrer em diuen Merlí i potser no saben com em dic de veritat. Com deia abans la fama de la tele és la que és però no li dono gaire importància.

En aquest país ser actor és una feina precària?

Si no tens feina sovint sí. Per això fem tele, cine i teatre si ens surt l’oportunitat. És una professió molt maca i fer el que t’agrada és un privilegi… Això no treu que sigui dura, arbitrària i injusta. Hi ha gent que treballa poc i hauria de treballar més. Surten actors nous i tothom vol feina. Encara hem de lluitar per determinades fites laborals. Han baixat molt els sous i les condicions.

Hi ha un star system català?

Sí… el configuren bàsicament les cares conegudes de la tele. Els caps de cartell. Suposo que ara en formo part però no hi penso massa en això. Ho hem de relativitzar i jo me’n ric bastant de tot plegat.

Farà 60 anys aviat… Hi ha alguna cosa que li faria molta il·lusió fer professionalment i encara no hagi fet?

És una bona pregunta. No m’he posat mai unes metes concretes. No m’he dit mai “vull fer aquest paper” o “vull ser el cap d’una companyia de teatre”. No soc molt ambiciós en aquest sentit. Sí ho sóc en el sentit de millora i evolució.

“Vull fer-ho sempre millor. Vull créixer com a actor”  

I la direcció no el tempta?

La meva passió és interpretar. No em sento cridat per la direcció. Ara bé, sí em passa com un cop que vaig tenir una història que em va enamorar i la vaig voler explicar en un curtmetratge potser m’hi torno a animar. Però jo no he estudiat per això… Em costa, sóc una mica cagat i la veritat és que per sort no paro de treballar com a actor i no tinc massa temps per pensar en projectes com aquests.

merli_204m

Ha evolucionat molt com a actor fent de Merlí?

El que m’ha passat amb Merlí és que m’ha estat fàcil fer-lo. M’hi he sentit molt còmode.

Hi ha molt de Merlí en Francesc Orella o és més aviat al revés?

El personatge em va robar el cor i tenim coses en comú. Compartim el punt sorneguer i en tema dones… Bé, deixem-ho en que no anem desencaminats del tot… Es pot assemblar en com he portat (en el passat) aquest tema. En general, però, m’agraden molt les virtuts i els defectes del personatge. En abordar-lo me’l vaig fer molt meu i en pantalla ha funcionat molt bé.

Què ha estat el més difícil?

Al principi em pensava que les escenes d’aula explicant els filòsofs i tal em resultarien complicades però la veritat és que no ha estat un gran conflicte.  Deu ser que m’agrada molt enrotllar-me… (riu).

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d’Edicions Xandri. En l’àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d’un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d’abril del 2016 és el capità d’aquest vaixell periodístic i cultural anomenat ‘El cinèfil’.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*