today-is-a-good-day

Egiptòlegs, arqueòlegs i aventurers

- Advertisement -

Que aixequi la mà (jo el primer) qui, en la infantesa, va decidir ser arqueòleg després de veure la saga d’Indiana Jones. Un Harrison Ford emprant el fuet amb la mateixa destresa amb què desxifrava qualsevol llengua morta mentre descobria relíquies de la importància de l’Arca de l’Aliança. La imatge que el setè art ens dóna dels arqueòlegs, egiptòlegs i exploradors del passat en general, ha contribuït a donar una visió romàntica i sovint molt allunyada d’aquest sector.

La figura de l’investigador del passat com a aventurer, de fet no és una imatge recent. Ja al segle XIX, amb l’aparició del colonialisme a Àfrica, les novel·les de l’època es van omplir d’aventurers-arqueòlegs que recorrien frondoses selves o ardents deserts per acabar trobant una civilització perduda, això sí, sempre governada per l’home blanc.

- Advertisement -

És així com apareixen llibres com Ella i Ayesha de H. Rider Haggard, on un grup d’exploradors formats per antropòlegs i arqueòlegs, acaben trobant el regne d’una egípcia immortal, en el més profund de la selva africana. També Conan Doyle, abans de començar a ser famós amb Sherlock Holmes, crea els personatges de dos paleontòlegs que, acompanyats d’un periodista i un Lord anglès, els quals descobreixen una terra ancorada en el temps dels dinosaures a El món perdut.

- Advertisement -

maxresdefault-1

Aquesta imatge de l’arqueòleg i investigador allunyat dels despatxos i laboratoris per convertir-lo en un aventurer, va ser agafada per Hollywood amb rapidesa. Així les ulleres i aspecte de “rata de biblioteca”, que acompanyaven la imatge tradicional de l’erudit, es converteix en l’aspecte dels més atrevits exploradors.

Uns arqueòlegs de cinema que són més aviat superherois, no només per la seva presència física que els fa sortir indemnes de qualsevol situació per molt perillosa que sigui, sinó també per la gran capacitat memorística que els permet ser experts en qualsevol llengua morta que es trobin pel camí o conèixer els costums de qualsevol tribu o civilització perduda que descobreixin.

D’aquesta manera veiem com el nostre estimat Indiana Jones és tant un expert en història sagrada de l’Orient Mitjà a la recerca de l’Arca de l’Aliança, com en la mitologia hindú en el Temple Perdut o en l’esoterisme medieval amb la recerca del Sant Greal (encara que aquí ajudat pel seu pare). Tot això és clar, a més d’esquivar obstacles que ni el millor atleta podria afrontar i de fer servir el fuet amb la destresa d’un artista de circ.

Curiosament, la visió més propera a la realitat d’un investigador de l’antiguitat que ens dóna el cinema, apareix en una de les joies de la “comèdia sofisticada”, gènere que va causar furor als anys 60; Arabesco. Aquí un Gregory Peck magnífic interpreta un pobre professor d’egiptologia que es veu immers en una confabulació internacional d’espionatge i tracta de fugir de la mort més d’una vegades mentre intenta desxifrar un petit papir escrit en jeroglífics egipcis.

563658

El primer tret realista d’aquesta simpàtica aventura cinematogràfica és que el protagonista, acompanyat d’una Sofia Loren en la cúspide de la seva bellesa, necessita tot el metratge de la pel·lícula per aconseguir desxifrar el minúscul escrit, ajudat pels llibres de suport necessaris (entenc que entre aquests hi ha la gramàtica egípcia de Gardiner!).

Acostumats a aquests arqueòlegs- egiptòlegs del cinema que poden traduir qualsevol escrit sense dubtar (i sense cap suport bibliogràfic) mentre esquiven trampes de tota mena, la imatge del Gregory Peck, tot i ser un expert en egiptologia, cremant-se les pestanyes traduint el text, ens acosta més a la dura realitat del coneixement de la llengua dels faraons.

- Advertisement -

Molt divertida també és la seqüència en la mateixa pel·lícula en la qual el nostre egiptòleg, després de patir atacs variats i ser drogat i apallissat per part dels espies de l’altre bàndol, li comenta als que l’han contractat per desxifrar el pergamí, que vol deixar l’encàrrec, ja que; “no els hi cal un expert en Egiptologia, sinó millor un llicenciat en lluita lliure! (sic)”.

Però aquesta és una rara excepció en el món del setè art, on la imatge dels arqueòlegs i egiptòlegs és sempre més propera als aventurers decimonònics i romàntics que als professors que tothom espera trobar a la Universitat.

I què s’ha de dir de les dones? Tres quartes parts del mateix. Des de la mateixa Sharon Stone, convertida en una egiptòloga que acompanya al Richard Chamberlain a la recerca de les mines del Rei Salomó, i que és capaç de saber amb una sola mirada a quina dinastia egípcia pertanyen els collars que llueixen la tribu que té intenció de matar-los. O una Rachel Weisz a les dues primeres pel·lícules de La Mòmia que tant llegeix el llibre egipci dels morts (sense dubtar ni un instant en la seva traducció) com utilitza una espasa com una professional de l’esgrima o és capaç de desarmar qualsevol enemic mentre li recita a Brendan Fraser el llistat de les trenta dinasties de l’Antic Egipte.

En definitiva, una imatge idíl·lica dels egiptòlegs i arqueòlegs que no dóna sinó una mica més de misteri i romanticisme a la visió comercial de l’Egiptologia. Tot i que sempre és recomanable una visita a una excavació arqueològica per veure que no hi ha fuets ni trampes mortals, sinó molta feina curosa i poc moguda. O començar un curs d’escriptura jeroglífica per entendre el temps i la dedicació que requereix el desxiframent de l’apassionant escriptura dels faraons.

themummy-welcome

- Advertisement -
Francesc Carol
En Fancesc Carol és llicenciat en Dret i Antopologia i però no en va tenir prou amb això i també té un postgrau en Egiptologia. És professor col·laborador del Mudeu Egipci de Barcelona i imparteix cursos a la Societat Catalana d'Egiptologia i la Xarxa de Centres Culturals de Barcelona. Per si no hi hagués suficient Egipte a la seva vida també és president de l'Associació d'Egiptologia de Sant Cugat-Valldoreix.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents