Als anys 80 va arribar un film que barrejant diversos gèneres ̶ terror, fantàstic, ciència ficció i comèdia ̶ , va obtenir el beneplàcit de tothom, i l’èxit a taquilla la va enregistrar com la comèdia més taquillera de la dècada. Estem parlant de Ghostbusters, per si no l’havíeu reconeguda. En aquesta ocasió va estar protagonitzada per un equip d’homes (Bill Murray, Dan Aykroid, Harold Ramis i Ernie Hudson) disposats a exterminar tots els fantasmes i a investigar els efectes paranormals. Posteriorment van fer una seqüela titulada Ghostbusters II i formada pels mateixos protagonistes, però no va arribar a assolir l’èxit de la primera.
Han transcorregut tres dècades, la pel·lícula es considera de culte i la banda sonora una de les més conegudes i sonades, però aquest estiu arriba una innecessària tercera part que torna a ressuscitar els fantasmes del passat i per a més inri, les protagonistes seran unes noies. Aquesta versió està dirigida per Paul Feig (Spy, The Heat, Bridesmaids) i observant la seva trajectòria actual és evident que el film tindrà més dosis d’humor que de fantàstic que farà variar l’enfocament inicial de la saga. L’equip de dones caçafantasmes està format per Melissa McCarthy (habitual als films de Feig), Kristen Wiig, Kate McKinnon i Leslie Jones. A més, l’actor Chris Hemsworth sortirà fent un paper similar al que tenia Sigourney Weaver a l’original. Desprès de rebre crítiques per part dels fans, el director, va aconseguir incloure un seguit de ‘cameos’ com a gest cap a l’original i per als seguidors, per tant, Bill Murray, Dan Aykroid, Ernie Hudson i Sigourney Weaver tornaran d’una manera o altra a viure la resurrecció. A més els sentirem també en la nostra llengua ja que el film arriba també doblat al català.
Els tràilers del remake han estat tota una revelació, això seria una bona campanya llevat que ha estat el tràiler més criticat negativament de la història! A més, el film va acumulant punts negatius des del moment que es va anunciar, per una banda perquè és una història que ha estat vinculada a la infància de molts de nosaltres i per incloure a quatre dones substituint l’elenc inicial (la qual cosa pot sonar un pèl masclista però a priori sembla que la selecció de noies no encaixa en els papers que desenvolupen els originals).
El que és cert és que el remake és vox populi i això és un bon marketing pel film, ja que tothom tindrà curiositat per comprovar si realment ha estat un fracàs o si es va jutjar de forma errònia. El director aposta perquè el públic vagi a veure-la i desprès opini, ja que no veu lògica la postura negativa sense saber com transcorre l’acció.
