“Quan vam arribar a Txernòbil, el projecte va cobrar vida per si sol” “Quan vam arribar a Txernòbil, el projecte va cobrar vida per si sol”
El director català Lluís Quilez ha rodat el curt 'Graffiti' a Pripyat “Quan vam arribar a Txernòbil, el projecte va cobrar vida per si sol”

Fer un curtmetratge és una empesa complicada. Fer-ne un amb temàtica post-apocalíptica, que duri 30 minuts i que estigui rodat en una zona on hi ha radioactivitat de veritat ho és encara més. el director Lluís Quilez va posar la banya en un forat i no va parar fins que Graffiti veia la llum. Aquest curt ha guanyat entre d’altre el Méliès d’Argent al Millor Curt Europeu S.O.F. al Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i recentment va guanyar els premis del jurat i el públic del 2n Sant Cugat Fantàstic. L’argument del curt gira al voltant d’un home que es pensa que està sol a la Terra però un dia descobreix una pintada a la paret amb un nom: Anna.

D’on surt la idea de Graffiti?

Volia fer una història d’amor original. És un tema molt tocat i per això volia donar-li un toc de fantasia i on només aparegués un personatge. Si a això li sumem que tinc una especial predilecció pels llocs abandonats, amb aires fantasmagòrics i amb històries darrere surt el que surt.

Llocs abandonats n’hi ha molts però Txernòbil és un altre nivell!

La ciutat de Pripyat sempre m’ha atret. Sóc un admirador de les seves fotos i paisatges. A més, la història de Graffiti no és una lluita per la supervivència, volia fer una pel·lícula més contemplativa i romàntica.

Sempre vas tenir en ment que fos un curt i que s’havia de rodar a la ciutat de l’accident de Txernòbil?

Sí, el guió tenia 14 pàgines i havia de durar uns 15 minuts però quan vam arribar a allà el projecte va cobrar vida per si sol. Vam veure que necessitava un ritme lent,amb silencis, de forma pausada. I rodar allà t’emborratxes de l’espai i això queda reflectit al muntatge final.

30_ds

Suposo que per rodar allà no pots arribar i plantar un trípode. Va ser molt laboriosa la producció? 

Quan ja teníem clar que havíem de rodar allà vam informar-nos primer sobre aspectes de seguretat i un cop sabíem que era segur anar-hi l’únic problema va ser més el fred que altra cosa. Era gener i vam rodar a una mitjana de 16 graus sota zero. Cal tenir cura amb el que menges i amb el que toques però el problema és el temps d’exposició a la radiació i amb 6 dies de rodatge ens van assegurar que no hi havia perill. El que sí teniem era un comptador geiger que ens avisava si estàvem en algun punt on la radiació és molt alta.

I el permís per entrar allà?

Un company cineasta que havia rodat un documental allà ens va facilitat el contacte d’una persona encarregada de temes de producció a Ucraïna i  ens ho va gestionar tot. Entràvem i sortíem amb ell i s’encarregava de la documentació per passar els tres controls militars que hi ha.

38_ds

“Malgrat tot, el rodatge va ser una mica salvatge i vam rodar a llocs on teòricament no estar permès accedir-hi”

Què vau fer?

Bàsicament pujar a alguns terrats. Sóc zones on per seguretat estan prohibides però assessorats sempre per aquest guia vam aconseguir fer-ho ja que era una necessitat per la història. Sense terrats no podíem fer el curt. Ah i també vam entrar un gos i algun Graffiti. Cap de les dues coses estava permesa.

En principi no hi ha veïns que es queixin…

Nop… El guia era un amant del cinema i de la ciutat i ha sentit rumors que potser tiren a terra la ciutat així que ell mateix va voler filmar la ciutat en tota la seva immensitat i, per si de cas, que quedi un testimoni en forma de pel·lícula.

Tot això no deu ser barat… Com s’ha finançat un curt de 30 minuts rodat a Chernobyl?  

No és dels curts més cars que s’han fet però sí està per sobre de la mitjana del que acostumen a costar. El vam finançar amb moltes penúries. Amb ajudes públiques principalment de València perquè un dels productors és d’allà. Jo també vaig aconseguir finançament de fora d’Espanya amb la productora Participant Media, que ja van finançar la meva primera pel·lícula Out of the dark. També va ajudar-hi un mecenes dels Estats Units, Peter Reynolds, que va ser com un àngel de la guarda pel projecte. En total ha costat 80.000 euros.

És una utopia que un curt sigui rendible econòmicament?

Es pot fer rendible de moltes maneres.  Si busques només els diners és complicat. Possible és i de fet amb altres curt he guanyat més que aquesta quantitat… Però també era una altra època. El món dels festivals de curts ha canviat molt. Abans hi havia més diners i des de les institucions públiques es donava més suport a la cultura. Han caigut molts festivals i és una pena… Graffiti és un curt que està fet per guanyar prestigi i els inversors són conscients d’això.

Tens previst que evolucioni a llargmetratge?

Ara mateix no està previst. Vam pensar que podia ser el capítol pilot d’alguna coca cosa però no estic treballant en això en aquests moments. Ja veurem més endavant.

11_ds

Algun projecte sota al braç que es pugui explicar?

Doncs un altre curt. No escarmento i la veritat és que, tot i haver fet un llarg m’atrau molt el món del curt. Serà el meu cinquè i aquest sí que tinc la intenció que formi part d’alguna cosa més gran, segurament un llarg. També és una història de catàstrofes però més del dia a dia. Va sobre un petit canvi que podria provocar un gran canvi a al societat. A més, també estic intentant produir el curt d’un exalumne meu. Els curts tenen una vida pròpia i s’han de reivindicar no només com una mostra o una carta de presentació. Hi ha molt bones històries que no necessiten un llargmetratges per ser explicades.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*