Un espectacle de màgia amb entrada barata Un espectacle de màgia amb entrada barata
Pompositat, redundància i poc sorprenent. Una pel·lícula poc necessària Un espectacle de màgia amb entrada barata

L’any 2013 es va estrenar a les sales de cine espanyoles Now you see me. Una pel·lícula que va passar molt desapercebuda pel que fa a la publicitat però que va sorprendre a més d’un que va anar al cine sense expectatives (jo m’hi incloc). Una barreja de pel·lícula d’acció, policíaca i amb el factor de l’il·lusionisme a l’estil Coperfield. Un grup de 4 mags, controlats per una organització secreta de mags es converteixen en els Robin Hoods del segle XXI. A través dels seus espectacles d’il·lusionisme i escapisme roben als rics per donar-ho als pobres. Una premissa força entretinguda i, si més no, un xic diferent.

now-you-see-me-2-poster

Ara bé, aquest passat divendres ens va arribar la segona part. Una segona part totalment innecessària, al meu parer. Sí, va ser una bona idea, però no calia exprimir la llimona perquè s’hi han colat entrebancs. Uns entrebancs que han fet que l’argument del film es fes carregós, pesat i, sobretot, molt repetitiu. Truc rere truc, i gir rere gir, es desenvolupa una trama amb un final totalment previsible. Al llarg de tota la pel·lícula destil·la la intenció de voler sorprendre el públic amb girs argumentals, però que, coneixent la dinàmica de la primera pel·lícula i intuint el tarannà de la segona, és impossible que alguna cosa pugui sorprengui.

Ara bé, el que sí que crec que cal desbudellar del tot són els dos antagonistes. Daniel Radclieff pretén interpretar el fill d’un magnat dels calers que reclama venjança (ull spoilers!). Un malvat (interpretat per Daniel Radcliffe) de pa sucat amb oli, que diem a Catalunya. Un intent de ment “mig” psicòpata de sang freda que faria pixar de riure el mateix Joker.

NowYouSeeMe2_TaDaClip

Mark Ruffalo, també deixa molt a desitjar com a cap dels quatre genets, sovint fora d’escena, desconnectat i fins i tot sense saber què està passant. A la primera pel·lícula veiem una ment brillant en el seu personatge, en aquesta un personatge que arriba tard i malament a tot arreu. Aquesta vegada és Morgan Freeman qui li passa la mà per la cara, amb, potser, el gir més interessant de tots els que hi ha.

En general és una pel·lícula que no passarà més enllà de ser un mer entreteniment. És d’aquelles pel·lícules que quan necessites no pensar en res més i que t’ho donin tot mastegat es posa prou bé, però mai passarà a la història, ni tant sols pel que hagués pogut ser.

Veredicte:

El millor: personalment m’agraden les explicacions dels trucs de màgia, trobo que tot i que a vegades poden ser poc veraces, són interessants i ben pensades. Les imatges estan ben trobades i gravades, especialment l’escena de l’escorcoll de la carta (si l’heu vist sabreu de què parlo).

El pitjor: poc sentit argumental, girs molt previsibles i, el pitjor de tot, un malvat molt poc encertat.

Nota: 5

Irene Solanich

Irene Solanich L'escena del crim

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*