Mirades asiàtiques polièdriques Mirades asiàtiques polièdriques
La varietat s'ha impost en els premis de les Nits de Cinema Oriental de Vic Mirades asiàtiques polièdriques

Normalment en aquesta secció de crítiques hi trobeu una crítica extensa sobre un film d’actualitat però aquest cop ho farem diferent. Tenint en compte els diversos veredictes dels films premiats a les Nits de Cinema Oriental de Vic farem 3 crítiques en format més breu sobre les tres guanyadores del certamen estival d’Osona.

‘The mohican comes home’ (モヒカン故郷に帰る)

Aquest film és una autèntica muntanya russa. Passa de l’humor de pets al drama familiar sense avisar. El film explica la història d’un cantant de rock que torna al poble dels seus pares per descobrir que allà tot segueix igual però que els pare té un càncer terminal. Allà el mohicà protagonista (porta una cresta de colors) reviu la infància i reconnecta amb les seves arrels d’una manera brutal. En aquest punt radica la màgia del film.

F-MOHICAN

Les escenes quotidianes estan resoltes amb molt d’humor, sovint humor negre, que ens ajuden a transitar d’una manera més “suau” pel drama que estan vivint tots els protagonistes. Si la pel·lícula funciona tan bé és en gran part gràcies a la química que hi ha entre els quatre actors protagonistes: els pares del mohicà, ell i la seva xicota. Tots ells es carreguen la pel·lícula a l’esquena i l’eleven sense esforç a producte d’entreteniment gourmet. Una autèntica trigi-comèdia

El millor: La barreja entre humor i tragèdia. Molt ben portada. No grinyola.

El pitjor: Una mica massa llarga… com en moltes pel·lícules asiàtiques 20 minuts menys l’haguessin fet millor

Veredicte: 7,5

‘Ip Man 3’ (葉問 3)

El públic ha premiat aquest film per les hòsties. Si no ha estat per això no acabo d’entendre què hi troben de positiu en aquesta tercera part que narra (més o menys) la història de la vida del mestre de Bruce Lee. Els èxits de les dues primeres entregues feien gairebé obligatori fer la 3a i Donnie Yen (amb quilos de maquillatge per amagar la seva edat) no decep tornant a interpretat el mestre del Wing Chun.

ip-man-3-movie-review

Més enllà dels mastegots hi ha molt poc aprofitable en aquesta pel·lícula. El coreògraf Yuen Woo-ping torna a demostrar què sap el que fa que no és altra cosa que fer lluir les arts marcials a la gran pantalla com ningú. M’atraveixo a dir que la brutalitat de l’actor Jin Zhang (l’amic/enemic de Ip Man al film) presenta més espectacle que el propi protagonista. Un encert incorporar-lo i un plaer veure’l, lluitar. I Mike Tyson… Bé, la inevitable lluita entre el monstre de la boxa i Donnie Yen és una autèntica delícia. El seu personatge i la seva presència al film una animalada sense cap mena de justificació.

El millor: Sens dubte les escenes de lluita. Coreografies per llepar-se els dits

El pitjor: El guió és un despropòsit. Ple d’absurditats i tòpics… Per no parlar del personatge de Mike Tyson. No pinta res!

Veredicte: 5

‘Old Stone’ (老石)

La perla independent del festival. Un films d’aquells que per màrqueting s’ha de dir que s’ha prohibit a la Xina i que ens mostra una de les moltes cares poques amables del país. En aquest fet radica el mèrit del film. Et submergeix de manera progressiva i crua a la Xina menys amable. La Xina garrepa, la Xina deshumanitzada on la indiferència i la cobdícia fan que l’individualisme i l’avarícia siguin les actituds que governen el país. La pel·lícula explica la cara més fosca de les asseguradores però aprofita per retratar com els bitllets vermells amb la cara de Mao Zedong són el tòtem que mou no només empreses sinó també persones.

201606452_1

El film funciona. Fa que l’espectador senti empatia amb el taxista injustament obligat a arruïnar-se pagant l’hospital de l’home que ha atropellat per culpa d’un client borratxo. El protagonista Gang Chen és 100% creïble en el seu particular dia de fúria. Entens la seva desesperació i comprens la seva transformació en un autèntic dimoni quan ja no té res a perdre. Una pel·lícula molt recomanable per descobrir part de la Xina real i per reflexionar en sortir del cine.

El millor: Gang Chen, un paper brutal interpretat sense escletxes ni arestes. Brillant.

El pitjor: Que costi d’entendre alguns detalls a l’espectador occidental. Hi ha metàfores i escenes molt xineses que aquí costarà de caçar i apreciar.

Veredicte: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*