today-is-a-good-day

El per què del boom del cinema francès

- Advertisement -

Després que el 2013 en els espectadors francesos van girar la cara al seu cinema (amb una quota de mercat del 32% que per a nosaltres la voldríem), les pel·lícules franceses els anys posteriors han tornat a recuperar l’estima del seu públic i a recuperar les seves espectaculars i habituals quotes de pantalla. A sobre han incrementat les exportacions i han guanyat premis internacionals com el Oscars. Tothom respecta el cinema francès. A l’estat espanyol proliferen les pel·lícules franceses i tenen èxit, com per exemple Dios mío, pero que hemos hecho, que a França la van veure més de 12 milions d’espectadors. Una col·lega de Cugat.cat diu que la publicitat de les pel·lícules franceses que ens arriben porten l’afegit que l’han vist una pila de milions d’espectadors. I no és cap exageració. És cert. El 2014, la quota de mercat del cinema francès a França va ser del 46,30 % per sobre de la del cinema de Hollywood (45,70%). Als francesos els agrada el seu cinema no perquè siguin chauvinistes com diuen a Madrid, que des de el dos de mayo no els poden veure. El cert és que als francesos els hi agrada el seu cinema perquè té qualitat. Per comparació, a l’estat espanyol es considera un gran èxit quan arriba a una quota de pantalla que s’acosta al 20%. I això passa només quan hi ha un Torrente.

Dios_m_o_A_pero_qu_te_hemos_hecho-355434475-large

- Advertisement -

Les pel·lícules franceses d’èxit a França són per exemple La cabeza alta, Deephan, Lejos de los hombres, El cumpleaños de Arianne, Lucy, Camino de la escuela, Mi amor, El profeta, Una nue va amiga, Hipócrates, Dos dias, una noche, Molière en biciclet, Quai d’Orsay, Joven y bonita, Amour….

- Advertisement -

Joven_y_bonita-719144239-large

El cinema francès pot fer aquestes pel·lícules i desenes d’altres de qualitat semblant perquè França és un país que sempre ha estimat el cinema i ha contribuït des de la seva fundació al seu desenvolupament com a art. Recordem que el van inventar els Lumière (amb permís d’Edison) i que,  així per sobre trobem noms com Jean Renoir, Marcel Carné, Marcel L’Herbier, Jacques Becker, François Truffaut, Claude Chabrol, Robert Bresson… i un llarguíssim etcètera. Però a part d’aquest passat gloriós que ha portat a aquest present esplendorós, els intel·lectuals francesos sempre han pensat que el cinema podria ser un art igual que la literatura o el teatre. A l’estat espanyol encara hi ha molts dits intel·lectuals que el menyspreen.

Però en el moment en el qual vivim, amb la indústria de la comunicació monopolitzada pels Estats Units, França està lluitant amb èxit amb sistemes d’ajudes imaginatius. I ho fa des de la fi de la segona guerra mundial.

Uns exemples:

l’IVA és el 5%, igual que el llibre y el teatre (Espanya el 21%)

Els menor d’edat només paga 4 euros per entrada.

Les ajudes no vénen dels diners públics, sinó de les entrades. l’11% de cadascuna es destina subvencionar produccions franceses. Les pel·lícules de Hollywood tenen una taxa extra.

I molt important, els treballadors discontinus del sector poden cobrar l’atur entre cada feina (això es va iniciar el 1936)

- Advertisement -

Promocions especials concentrades semblants a les que ara s’estan implant amb èxit a Espanya.

El director d’Unifrance, l’organisme que porta tota el cinema francès, ha dit que: “Tot és un problema de voluntat política. En països com Itàlia o Espanya en què els governs no s’han compromès amb la cultura el cinema ha acabat enfonsant-se“. Quina enveja, sana però enveja!

- Advertisement -
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents