today-is-a-good-day

Per què hi ha tants festivals de cine?

- Advertisement -

Aquest article podria acabar-se a la segona línia amb la següent resposta: “perquè cada any es fan un munt de pel·lícules i les sales comercials no poden mostrar-ho tot”. Malgrat aquesta curta frase seria suficient he decidit argumentar-ho una mica més i així justificar una mica el meu pas per la universitat de periodisme… I com que els rànquings o articles amb números es veu que estan de moda he decidit apuntar 5 raons de pes. Som-hi doncs!

1. Descobrir

En un festival de cine, com comentàvem un pèl més amunt, s’hi veuen propostes que si no fos per l’existència de certs certàmens no veuríem mai de la vida. No fa gaire explicàvem en un article que cada setmana s’estrenen al nostre país una mitjana de 10’5 pel·lícules. Això és molt més del que la gent pot assumir… però si us hi fixeu la gran majoria de pel·lícules “moren” en una o dues setmanes al cine devorades pel màrqueting de Hollywood. És el cas, per exemple, de Quatretondeta o El rei Borni dues excel·lents produccions catalanes que van passar fugaçment per les sales comercials. En un festival els espectadors estan afamats de novetats, són propensos al risc i accepten rareses i excentricitats (que molts cops acaben marcant tendència en el futur).

- Advertisement -

quatreton-640x300

2. Ambient

- Advertisement -

Anar al cine és tota una cerimònia per a molts cinèfils… però anar de festival és una festa. Surts amb colla, possiblement visites una ciutat que no és la teva i trobes municipis que s’han posat de gala per rebre el cine i els cinèfils. Sovint pots calmar el cuquet del consumisme i comprar-te alguna pel·lícula o article de merchandising o passejar pels estands. A més, als festivals de cine molt sovint s’aplaudeix i tot. I per acabar hi ha els convidats. Als festivals pots veure actors, directors o guionistes en primera persona. Els responsables del les pel·lícules allà mateix!

IMG_0707

3. Activitats paral·leles

Sí, és cert. Els cinèfils a vegades no en tenim prou amb passar-nos 8 hores en una sala de cine. En volem més. Necessitem context. Ens apassiona que algú que en sap més que nosaltres ens expliqui els secrets dels efectes especials, el funcionament de la ment d’un psicòpata o senzillament parli de com i perquè s’han fet determinats films. També hi ha exposicions, retrospectives, presentacions de llibres, conferències i en alguns casos fins i tot trobades professionals per a membres de la “indústria”. És a dir… molt més que cine sense abandonar del tot el cine.

IMG_1085

4. Territori

Estem molt ben acostumats a l’àrea metropolitana de Barcelona on l’oferta és àmplia i diversa. Però què passa si vius a Vic… Doncs que tens les Nits de Cinema Oriental. I si vius al Pallars tens el Picurt. I si vius a Lleida l’Animac. I si vius a Terres de l’Ebre tens el Fangofest… Veieu per on vaig, oi? El cine és cultura i la cultura va més enllà de l’eixample de Barcelona. Es viu i se celebra a cada racó del país on hi hagi un ajuntament inquiet i algun eixelebrat que impulsi una cosa tant màgica com un festival de cine. I ara semblaré un polític però no oblidem que el cine genera riquesa econòmica. Hi anem en colla, consumim als bars i restaurants, ens allotgem als hotels i potser fem feliç un exhibidor i tot.

IMG_8936

- Advertisement -

5. Especialització

A les multisales hi conviuen el Woody Allen, la nova de Pixar, la comèdia francesa de l’any i el film més aterrador de la temporada… Això està molt bé. Visca la varietat! Però els festivals et permeten aprofundir en gèneres i temàtiques d’una manera molt intensa. Festivals de documentals, de curtmetratges, els molts que hi ha de cine fantàstic i de terror, cine gai i lèsbic, cine de muntanya… A més també hi ha els que s’especialitzen en zones geogràfiques com la Mostra de Cine Llatinoamericà de Lleida, les mencionades Nits de Vic i el Festival de Cine Jueu.

Festivals cine terror i fantàstic

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents