Dins el camerino de Jodie Foster Dins el camerino de Jodie Foster
Fem una ullada a la vida i carrera d'una de les grans actrius de la nostra època Dins el camerino de Jodie Foster

Des del seu naixement Hollywood ha estat una fàbrica de nens i nenes prodigi que han ocupat les grans pantalles al llarg de molts anys. Shirley Temple als anys trenta i quaranta, Christian Bale a finals dels anys vuitanta, fins i tot, Macauley Culkin a principis dels noranta; tot i que aquest, i com molts d’altres, no va acabar d’enfocar la seva carrera cap a la bona direcció. La llista és llarga, però, si busquem una mica entre tants noms i tant talent, segurament trobarem una actriu que domina per sobre de tots. Una actriu que, amb menys de trenta anys, ja havia guanyat dues estatuetes de l’Acadèmia, dos Globus d’or i que, a l’edat de catorze anys, va guanyar el premi Bafta a la millor interpretació. Poques vegades podem gaudir d’una carrera cinematogràfica tan completa, regular i d’una qualitat tan alta. Amb tota probabilitat podria arriscar-me i dir que estem davant d’una de les millors actrius que ha donat el món del cel·luloide i una de les personalitats més influents dins aquesta maquinària anomenada Hollywood. Sí estimats lectors, estem parlant de Jodie Foster.

Inicis

Nascuda un 19 de Novembre de 1962 a Los Angeles, Alicia Christian Foster és la petita de quatre germans i, amb tan sols 3 anys ja era una assídua a tots els càstings que es realitzaven a la ciutat, tant per a anuncis com per a televisió. Però, a part d’un anunci de crema bronzejadora a l’edat de dos anys, no va ser fins als vuit quan va actuar per primer cop en una sèrie de televisió, Menace on the mountain, i dos anys més tard obtindria un petit paper en un episodi de la mítica sèrie Bonanza. No és d’estranyar, doncs, que aquell mateix any aconseguís el seu primer paper en un llargmetratge de la mà de Bernard McEveety a Napoleon and Samantha, film protagonitzat per Michael Douglas. El que potser sí que sorprèn una mica és que tres anys després del seu primer paper al cine, Martin Scorsese l’escollís per interpretar a Iris Steensma a Taxi Driver juntament amb Robert de Niro. Pel·lícula de culte on Foster interpreta a una prostituta immersa en els baixos fons de Nova York. Els dots de l’actriu pels papers de dona amb forta càrrega emocional ja començaven a aflorar i el paper a Taxi Driver li va valdre una nominació a l’Oscar i un premi Bafta a actriu revelació. Curiosament aquell mateix any també guanyaria el Bafta a millor actriu de repartiment per Bugsy Malone d’Alan Parker.

Consolidació

Si per a alguns, el fet que l’èxit els hagi arribat massa d’hora els  ha suposat greus problemes personals, per a Jodie Foster, només va ser una empenta per tal de continuar amb una carrera prometedora que la portaria fins als graons més alts de la interpretació.

Després de dotze anys i una quinzena de pel·lícules, l’any 1988 Jodie Foster rebia el seu primer Oscar pel paper protagonista a Accused de Jonathan Kaplan, on interpreta a Sarah Tobias, una jove que és violada en un bar i que després de recórrer a la policia veu atònita com ningú la creu. La duresa i el realisme que aporta Jodie a la interpretació queda palesa a cada escena del film de Kaplan i fan merescudíssim un Oscar que aquell any comptava amb pretendents de la talla de Meryl Streep, Glenn Close o Sigourney Weaver. La carrera de Foster semblava imparable, amb el cap ben centrat i les idees clares, avançava amb intel·ligència escollint els millors papers i tenint cura de la gent amb qui s’envoltava. Sembla que la formula va ser la correcta, ja que tres anys més tard de la primera estatueta, tornava a pujar al punt més alt del podi per rebre el seu segon Oscar. L’any 1991 amb The silenci of the lambs de Richard Demmel, l’actriu californiana es consolidava definitivament a l’escena Hollywoodiana, i el seu paper d’agent de l’FBI Clarice Starling, li suposaria el reconeixement mundial i l’empenta definitiva, si és que ni calia alguna. Val a dir que The silenci of the lambs va obtenir el repòquer de premis de l’Acadèmia: millor pel·lícula, director, guió, actriu i actor; i s’ha convertit en una de les obres més aclamades del cinema.

Podríem estar hores i hores parlant de la carrera de Foster. De fet és a partir de 1991 i després d’haver rebut el segon oscar, quan l’actriu roda la seva primera pel·lícula com a directora, Little man Tate, on també n’interpreta el paper principal. Perdoneu,  no us ho havia dit abans? Doncs sí, Jodie Foster també és directora i té la seva pròpia companyia productora, Egg Pictures. Però nosaltres ens centrarem només en la seva faceta d’actriu, ja que la seva afició per la direcció la deixarem pel meu company Cinèfil Oriol. Recuperant el fil, després de The silenci of the Lamb, Foster va continuar amb la interpretació i durant els següents anys va treballar en films com Sommersby l’any 1993 , Maverick al 1994 on explorar la seva faceta còmica, Nell al 1994 o Contact al 1997 on interpreta a una doctora que treballa pel programa SETI en un observatori de Puerto Rico i que descobreix un senyal extraterrestre que es remunta al 1936. Com es pot observar al llarg de tota la seva carrera, els registres de Jodie Foster comprenen des de els papers més extrems amb interpretacions de dones traumatitzades o psicològicament complexes fins als papers amb components còmics o histriònics com al que realitza a Carnage l’any 2011.

jodie-foster(1)

Vida privada

Jodie Foster ha sabut cuidar i consentir una carrera que ha transcorregut impol·luta al llarg de tres dècades. Estem massa acostumats a veure actors o actrius que pateixen alts i baixos en les seves vides professionals i privades, on les relacions, les drogues i les excentricitats, formen part del seu dia a dia. Potser això és el que fa tan especial aquesta actriu. Segurament el component intel·lectual i té molt a veure, Jodie Foster ja llegia als tres anys i amb cinc anys els seus professors es van adonar que posseïa una intel·ligència per sobre la resta. Actriu, directora, productora i guionista; i també hi hauríem d’afegir Llicenciada Cum Laude en literatura anglesa per la Universitat de Yale. Com podeu veure, el currículum es ven satisfactori, no? Però no em mal interpreteu, no vull dir que el fet de ser una persona molt intel·ligent, et fa  lliure de pecat i  gaudiràs d’una vida digna i admirable. Sense anar més lluny, fixem-nos en gran mite eròtic dels anys cinquanta Norma Jeane Mortenson més coneguda com a Marilyn Monroe. D’ella se’n deia que tenia una intel·ligència per sobre de la mitjana, i com ja sabeu la vida de l’actriu no va ser un camí de flors i violes, ja que no va estar absenta de certa controvèrsia per parlar finament. Però sí que potser en el cas que ens ocupa, ha sapigut utilitza el seu cervell per tal de mantenir la serenitat i la rectitud necessària en un món com és el dels famosos, que sovint et juga males passades i et porta per camins no desitjats. De fet es coneixen pocs detalls de la vida privada de l’actriu. Té dos fills Charles (1998) i Kit (2001) i l’any 2007 alguns mitjans van interpretar que l’actriu reconeixia la seva orientació sexual com a lesbiana en recollir un premi i agrair a “la meva bonica Cidney que m’acompanya a les bones i a les dolentes”  en clara referència a la productora Cidney Bernard. No va ser fins al 2013 en una entrega dels globus d’or que l’actriu va deixar clara la seva homosexualitat.

Amb més d’una trentena de films a l’esquena, Jodie és una de les actrius més prolífiques de Hollywood. Repassem a continuació alguns dels seus treballs principals.

GRA025 MADRID, 18/05/2016.- La actriz y directora de cine Jodie Foster, ganadora de dos Óscar, durante la presentación hoy en Madrid de "Money Monster", una película protagonizada por George Clooney y Julia Roberts donde reflexiona sobre la fugacidad de la preocupación humana cuando las cosas le pasan a otro. EFE/Mariscal

TAXI DRIVER (Martin Scorsese)

L’any 1976 Martin Scorsese firmava una de les obres claus de la seva carrera. Protagonitzada per Robert de Niro, en el paper de Travis Bickle, narra la història d’un conductor de Taxis nocturns  que cada dia es passeja pels pitjors barris de la ciutat i observa com la decadència s’apodera cada cop més dels carrers de Nova York. Ambientada just després de la guerra del Vietnam, el protagonista es veu a si mateix com a un antiheroi amb la missió de netejar la ciutat de tota aquesta immundícia. Amb tan sols dotze anys, Jodie Foster interpreta el paper d’Iris, una prostituta de la mateixa edat que també es veu atrapada per aquests baixos fons. Scorsese va optar per Jodie Foster, la qual ja havia treballat amb ella al 74 a Alice Doesn’t live her anymore, després de Melanie Griffith refuses el treball perquè la seva mare no el veia convenient per ella. Foster va estar acompanyada d’un terapeuta durant tot el rodatge per tal que la duresa del personatge no l’afectes de forma negativa. Amb això, Foster va rebre una nominació per millor actriu de repartiment, ja que va demostrar una maduresa en la interpretació poc corrent en una noia de la seva edat.

THE ACCUSED (Jonathan Kaplan)

Amb vint-i-sis anys i una vintena de films a l’esquena, Foster va acceptar el paper de Sarah Tobias per interpretar una jove que és violada en un bar. Aquest treball li va suposar el seu primer Oscar com a actriu protagonista. La cruesa i el fort caràcter que imprimeix Foster al personatge, fa que probablement sigui una de les seves millors interpretacions, per no dir la millor, ja que ella soleta suporta un film que per si sol no brilla amb excés. Kaplan tenia por que Foster no fos suficientment sexy pel personatge i per això va decidir que Kim Basinger fos l’escollida per interpretar el paper. Aquesta va declinar l’oferta i finalment Kaplan va optar per rodar amb Foster. Segurament quan va veure el resultat final, es va maleir els ossos per haver estat a punt de deixar escapar un diamant amb brut com Jodie Foster. Benvinguts siguin els deliciosos segons plats.

 THE SILENCE OF THE LAMBS (Jonathan Demme)

Va ser Ted Tally guionista de la pel·lícula qui va recomanar a Foster pel paper de Clarice Starling, ja que Demme tenia entre sella i sella que Michelle Pfeiffer fos l’acollida pel paper. Les interpretacions de Anthony Hopkins i Jodie Foster són un dels molts plats forts que fan que The Silence of the lamb sigui un dels millors thrillers de la història del cinema. L’avala el fet d’haver aconseguit cinc estatuetes. Potser direu que hi ha molts altres films que n’han aconseguit molts més, és cert, però només It happened one night de Frank Kapra l’any 1934 i One flew over the cuckoo’s nest de Milos Forman al 75 han aconseguit els cinc Oscars principals. La complicitat que demostren Foster i Hopkins en cada escena ha propiciat que Clarice Starling i el Dr. Annibal Lecter hagin passat a formar part de la cultura popular. Una actuació en majúscules que va consolidar a Foster com a una de les millors actrius de les últimes dècades.

CARNAGE (Roman Polanski)

No tot són papers dramàtics per l’actriu de Los Angeles. Com explicava abans, també s’ha atrevit amb interpretacions de tall còmic, Maverick o Carnage en son  bons exemples. A aquesta última Polanski es recolza en un pòquer d’actors de primer nivell, Kate Winslet, Jodie Foster, Chritoph Walz i John C. Reilly per tal d’explicar una història àcida entre la comèdia i el drama que pretén ser una crítica a la societat actual i a la forma d’educar als nostres fills. Tot i no ser un dels millors treballs de Polanski, el film transcorre durant vuitanta minuts de forma lleugera i eficaç, provocant a l’espectador un duel a parts iguals entre els somriures i les cares d’estupefacció. Una comèdia hilarant i enverinada per la qual Winslet i Foster van ser nominades als Globus d’or com a millors actrius de comèdia/musical.

Com heu pogut comprovar, una actriu amb majúscules que el pròxim 8 de juliol estrenarà nova pel·lícula com a directora, Money Monster amb George Clooney i Julia Roberts com a protagonistes. El film va ser  presentat a la passada edició del festival de Cannes reben bones crítiques per part de la premsa especialitzada. Doncs sí, nova pel·lícula i com a directora. És ben sabut que el futur de l’actriu passa més per la direcció i la producció que no pas per la interpretació. Però no se sap mai, esperem que els anyells no hagin deixat de cridar per Jodie Foster.

Sí companys, ho sé, però no m’he pogut resistir a aquesta frase final, no m’ho tingueu en compte…

Marc Orra

Marc Orra Dins del camerino

Té 33 anys i és electricista. Actualment cursa el grau d’Humanitats a la UOC. fora de la feina és col·laborador de Ràdio Manlleu i va ser l’editor del programa radiofònic ‘Torna-la a tocar Sam del 2013 al 2015. Es considera un gran cinèfil i també escriu sobre cinema al web www.lescriba.cat.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*