La ciència a Joc de Trons La ciència a Joc de Trons
Els científics tindrien feina per demostrar els fets de la sèrie La ciència a Joc de Trons

De ben segur aquests dies n’heu sentit parlar de Joc de Trons per diferents motius: final de temporada, espectacularitat dels episodis, èpica del relat, fotografia i efectes especials impressionants, actors i actrius imponents… fins i tot en sentireu parlar del llibre que en teoria hauria d’estar escrivint l’autor de la saga, en George R.R. Martin.

La fantasia ha esclatat a la televisió amb un èxit aclaparador que ha atret un públic generalista que tradicionalment no eren consumidors d’històries que inclouen esdeveniments sobrenaturals, màgia, criatures inexistents a la nostra realitat o mons exòtics inventats. No sé si des d’un punt de vista sociològic la sèrie ha arribat en el moment just, vull dir que és possible que visquem en una època on la majoria de les persones vulguem fugir de la realitat del dia a dia i ens ho passem bé amb un entorn de fantasia que apel·la la meravella, el mite, l’escapisme… en definitiva, a viure quelcom extraordinari.

Tot i aquesta suspensió de la realitat per poder gaudir del relat, la sèrie és un veritable desplegament de ciència versemblant des de diferents punts de vista, tant per la seva descripció com per la seva inspiració, fomentant el debat i l’ànsia de descobrir. Els episodis estan farcits d’aspectes relacionats amb la història, la política, l’economia, la filosofia, la botànica, la gastronomia, la geologia, la medicina, la genètica, els materials i d’altres disciplines… també d’astronomia. Veiem a continuació alguns exemples interessants a comentar.

Segur que n’heu sentit l’expressió “S’apropa l’hivern”. En els llibres es parla d’unes estacions irregulars, amb un hivern dur quan arriba i que ara just fa sis anys que se’n lliuren. També es fa referència a que el planeta gira al voltant de dues estrelles. Cal dir que des de fa pocs anys i gràcies a la sonda Kepler de la NASA s’han descobert l’existència d’exoplanetes que giren al voltant de dos sols (per tant, en aquest sentit és possible tenir a l’horitzó dos sols, tal i com hem vist molts cops a la ficció, en un altre article en parlarem d’aquest tema). Ara bé, és possible aquesta irregularitat en la durada de les estacions? Ja us avanço que la resposta és que no, no pot ser. Les estacions depenen de tres aspectes: del pla de gir al voltant del sol (les irregularitats que pot haver en el “disc” pel qual es mou el planeta); de la forma de la trajectòria, és a dir, si fos una el·lipsi explicaria les estacions (quan més a prop més calor i més lluny més fred), però s’entén que la trajectòria seria regular i no explicaria la variabilitat en la durada de les estacions. El tercer factor és la inclinació de l’eix, i tampoc ens serveix en aquest cas per justificar-ho, a no ser que el planeta estigués viu i tingués la capacitat de desplaçar la seva massa fins el punt de provocar canvis en la seva trajectòria, però això seria massa fantasia… o potser no?

f8cfbe10-eedf-0132-f0cf-0ed54733f8f5

El Mur de Gel és reconegut pel mateix Martin que està inspirat en el Mur d’Adrià construït pels romans per defensar-se dels pictes entre els segles I i III a la Gran Bretanya, i del que encara queden restes de la seva ubicació i de la seva construcció (fins i tot de petits forts on van arribar a viure més de vuit cents soldats que equivaldrien als que coneixem com a la Guàrdia de la Nit). El mur original estava situat a dos indrets al nord i al sud i feia 117 kilòmetres de llargada, amb una amplada de 3 metres i entre 3 i 5 metres d’alçada depenent del lloc. En el llibre la descripció del Mur de Gel l’autor el dimensiona en uns 500 kilòmetres de llargada amb una forma de prisma rectangular, amb unes parets verticals de 200 metres d’alçada i aproximadament uns 500 metres d’amplada (als episodis de la temporada 3 i 4 es pot observar lleugerament aquesta amplada, inclús es pot intuir pel túnel situat a la base).

Ttgotthewall

El propi pes del gel provoca que, per la pressió sotmesa sobre la base, aquest es vagi desfent, a poc a poc segons en el llibre i molt ràpidament si fos real, així que tampoc pot ser. Per mantenir l’estructura tal com es descriu caldria que tingués una paret inclinada com si es tractés d’una piràmide, això sí, l’amplada del descens hauria de ser de 8 kilòmetres d’amplada a cada costat per poder resistir el seu propi pes. El túnel de la base ja no seria tan ràpid de traspassar.

El foc valyri que veiem emprar en els vaixells en les batalles en el mar està inspirat en el conegut com a foc grec, arma utilitzada en el segle XIII a l’època de les creuades, i que va ajudar a fer guanyar moltes batalles als bizantins. Era un arma tan poderosa que es mantenia en secret la seva composició, tant en secret que de fet avui en dia no se sap exactament quins eren els ingredients del foc grec. Feia molta por no només perquè cremava la superfície de l’aigua sinó que també cremava a sota de l’aigua, et cremaves fessis el que fessis.

L’acer valyri a la vegada s’inspira en l’acer de Damasc, considerat com un material indestructible, de fet li deien l’arma eterna per la seva resistència, amb una gran duresa i capacitat de tall. D’acord que l’acer valyri és inventat, però intuint les seves característiques ja us dic que quan a l’inici de la quarta temporada veiem fondre una de les espases claus del relat per fer-ne dues, ni la forja, ni la impressió ni el refredament són els adequats per assolir un metall de tant extraordinària resistència. En aquests processos de fabricació també haurem de fer una suspensió de la realitat.

Ned_Stark

I recordeu que per als amants de la lingüística, a la sèrie també s’inventa tot un idioma: el valyri. Jo he après a dir “foc de drac” en valyri: Dracarys… ara ja em puc animar a parlar-ne. Amb qui em recomaneu que comenci a practicar?

Drogon_kills_Kraznys_S3E4

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

  • Llop Segarrenc

    25 de juny de 2016 #1 Author

    I com a altra llengua inventada també tenim el dothraki.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*