Desmuntant James Wan Desmuntant James Wan
Oriol HernándezZoom al directorJames Wan va néixer el 26 de febrer del 1977 a la ciutat de Kuching, a Malàisia però pràcticament tota la... Desmuntant James Wan

James Wan va néixer el 26 de febrer del 1977 a la ciutat de Kuching, a Malàisia però pràcticament tota la seva infantesa i adolescència la va passar a Austràlia, on també té aquesta nacionalitat. A 11 anys ja sabia que volia ser cineasta pel qual va encaminar els seus estudis per aquest camí. L’any 2000 es va llicenciar en la Royal Melbourne Insitute of Technology on va conèixer a Leigh Whannell, relació que els ha fet col·laborar en multitud d’ocasions, en general amb Wan en la direcció i Whannell en el guió i/o com a membre del repartiment. Després de llicenciar-se va rodar al costat de Shannon Young la pel·lícula Stygian de la qual no n’hi ha gairebé informació per enlloc més enllà de què era del gènere de terror i que es va estrenar a l’estiu del 2000. En 2002 va dirigir un curtmetratge auto-finançat amb la col·laboració de Leigh Whannell al guió que es va anomenar Saw, del que s’entén que va agradar molt a la productora americana Lions Gate Films que els va proposar fer un llargmetratge partint del curt com preqüela d’aquesta. No anava a comptar amb un gran pressupost però amb un més que suficient per fer alguna cosa decent, per no parlar de la plataforma de distribució que els oferien per al circuit de festivals, com va ser el cas del Festival de Sitges de l’any 2004. Sobra dir que l’especialitat de James Wan és el gènere del terror dominant les diferents formes que pot tenir aquesta, des del claustrofòbic i gore, al més psicològic. Tot seguit la filmografia del director repleta de cintes de terror.
Saw (2004): Va començar amb un autèntic “pelotazo”, un guió senzill replet de gore, jocs macabres i sorprenents girs finals. Pel·lícula de culte pràcticament immediatament quan es va estrenar sense fer res de soroll. Es va passar tot el 2003 donant voltes pel món en el circuit de festivals collint diversos premis a millor direcció com en el BIFFF o el Fantasporto o el premi del públic en el festival de Sant Sebastià. A més que va iniciar una saga, totes produïdes pel mateix Wan, de fins a set lliuraments (i el rumor de noves pel·lícules pròximament) però amb una qualitat decreixent que mai van arribar a igualar, ni de lluny, a la primera part. Encara amb aquestes totes van ser econòmicament rendibles pels seus baixos costos de realització i la seva legió de fidels seguidors.
Saw amb un minúscul pressupost d’1.200.000 dolares, en va recaptar 55 milions només a USA i 103 a escala mundial. Rendibilitat màxima.

Dead Silence (2007): A aquesta no li va sortir tan bé. És una pel·lícula de terror sobre un grapat de ninots diabòlics amb molta mala bava. Compta amb una estètica i una fotografia bastant aconseguides, i es nota una evolució en la direcció de Wan, menys estàtic que en la seva anterior pel·lícula i una mica més atrevit en alguns plànols. Els problemes estaven en el guió que tornaven a signar-ho el seu amic Leigh Whannell i el mateix Wan, convertint-se en una comèdia involuntària i amb unes escenes de por més aviat fluixes. És recomanable per a l’espectador acostumat en aquest tipus de cinema que, de segur, gaudirà d’aquesta pel·lícula però difícil de vendre pel públic en general. Fins avui és considerada la pitjor pel·lícula del director.

Dead Silence va tenir un pressupost de 20 milions i solament va recaptar 16 en USA i poc més en la taquilla mundial.

Death Sentence (2007): James Wan deixa el terror de costat per primera vegada a la seva carrera per a aquest thriller que parla sobre la venjança, repleta d’acció i amb un Kevin Bacon sublim. Tot i això la pel·lícula no passa de ser poc més que un telefilm amb un guió que ocupa dos fulls que és un mer tràmit per veure com es maten els uns als altres. Per passar l’estona un diumenge a la tarda i ja.
Segon fracàs comercial del director, 2007 no va ser precisament el seu any. Va recaptar al voltant de 10 milions amb un pressupost de 20.

Insidious (2011): Després dels dos projectes fallits i amb els lliuraments anuals de Saw ja tocant a la seva fi, el duo Wan/Whannell van iniciar una altra saga tornant al terror, però aquesta vegada suprimint les escenes de gore i accentuant el factor psicològic. Insidious és una pel·lícula bastant encertada, és terrorífica a diversos moments i et menges una mitja dotzena d’ensurts importants, a més plantejava un argument que podia expandir-se diverses pel·lícules. Parlant de l’adreça en específic James Wan mostra en aquesta cinta la seva faceta més nerviosa amb una càmera que solament para quieta quan vol espantar-te de debò. En la seva segona meitat la pel·lícula es torna una mica boja i efectista però cal reconèixer que el seu plantejament i nervi són molt destacables.
Insidious va aconseguir rellançar al director com un dels més rendibles en la indústria, ja que d’un pressupost de milió i mig va aconseguir un total de gairebé cent a escala mundial.

The Conjuring (2013): Amb el seu estatus de nou en el més alt, Wan roda la que probablement és la seva millor pel·lícula fins avui, amb una producció pràcticament en paral·lel amb la seqüela d’Insidious. Parlant clar, si veus aquesta pel·lícula, passaràs por, la incomoditat de l’anterior es queda curta amb el que es pot arribar a passar en aquesta. L’argument és una adaptació d’un cas real que va ocórrer a principis dels setanta sobre una casa amb fenòmens paranormals i una posterior possessió, tot això investigat pel matrimoni Warren, parapsicòlegs. I és que la pel·lícula és bona, ja no solament pel terror que com ja he dit, és màxim, l’argument i interpretacions també són d’alta qualitat. La pel·lícula s’aguantaria perfectament fins i tot suprimint les escenes més pertorbadores.
Va ser la “bomba” a taquilla, amb un pressupost de 20 milions de dolares, va aconseguir recaptar més de 330 a nivell mundial. Amb aquestes quantitats no solament tenia la seqüela garantida sinó que també es va rodar un spin-off, produït per Wan anomenat Anabelle (2014) dirigida per John R. Leonetti, amb una qualitat bastant més inferior però que també va fer grans números (més de 250 milions amb un pressupost de 6,5) pel que també comptarà amb una seqüela prevista per 2017 repetint director.

Insidious: Chapter 2 (2013): Amb els resultats que va fer la primera part (i veient com aquesta finalitzava) la segona part era poc menys que obligatòria. Va repetir Wan en la direcció i Whinnall en el guió (que a posteriori també va dirigir la tercera part en forma de preqüela). Continuista en tècnica i maneres se li nota una mica de desgast en la seva part final al no mostrar res veritablement nou encara que la pel·lícula en si és satisfactòria.

Va tornar a ser tot un èxit de taquilla, traient 162 milions de dolars en taquilla mundial enfront d’un pressupost de només 5.

Furious Seven (2015): Gir brusc en la carrera del director (perdó per la broma). Havent creat tres sagues amb les seves respectives seqüeles i spin-offs es ficava de ple en una sèrie de pel·lícules d’acció i velocitat totalment consolidades. De caràcter continuista respecte als anteriors lliuraments dirigits per Justin Lin. La dificultat pròpia d’una superproducció d’aquestes característiques se li va afegir la desafortunada defunció d’un dels seus protagonistes, Paul Walker, en un accident automobilístic al cap de dos mesos de començar el rodatge de la cinta. Després d’això, la producció de la pel·lícula es va suspendre uns mesos per poder planificar com continuar-la. Al final es va prendre la decisió d’utilitzar dobles (els germans de Paul) retocats amb CGI mentre s’aprofitaven al màxim les escenes que van poder rodar amb l’actor per donar-li coherència a l’argument, a l’hora que s’utilitzaven com a homenatge i comiat d’un dels pilars fonamentals de la saga.
Furious Seven va costar ni més ni menys que 190 milions de dolars i va tenir una recaptació de més de 1500 milions a tot el món, sent a data al maig del 2016 la sisena pel·lícula més taquillera de la història.

I fins aquí la filmografia del malaisi-australià director James Wan, el 10 de Juny estrena The Conjuring 2 que explica una altra de les experiències documentades del matrimoni Warren, dit per ells mateixos com el més terrorífic que hagin tingut, i veient la intensa que era la primera part podem avançar sense marge per a dubtes que serà de les fortes. Pel 2018 es té prevista la seva següent pel·lícula, que serà ni més ni menys que Aquaman, el primer llargmetratge en solitari del superheroi dins de l’univers cinematogràfic de DC Comics, que després d’alguns rumors de la seva desvinculació del projecte ell mateix va confirmar en xarxes socials que no són més que rumors poc precisos.

Oriol Hernández

Oriol Hernández Zoom al director

Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*