today-is-a-good-day

Rambo, l’antisistema

- Advertisement -

Després de consular els meus folloners del twister sobre quina penícula tractar aquesta setmana, m’he posat a fer els deures. La guanyadora va ser Rambo, que va aconseguir un 56% dels vots per davant de Rocky. Sí, ja sé que tampoc us vaig deixar escollir entre gaire varietat, oi? Però havia d’assegurar el tiro i comprometre’m a tractar una penícula que tingués per casa. En VHS, això sí. I m’alegro que guanyés Rambo, perquè dura 20 minuts menys que Rocky, i jo ja no tinc edat per perdre el temps amb bajanades…

Rambo, encara que a molts us sorprengui, no és el títol de la penícula, sinó el nom del personatge. El film es titula Acorralado, tot i que la versió original tenia el nom de First blood, o Primera sang, però clar, aquest nom encaixava més en un reportatge de bodes gitanes o en un documental sobre la pubertat femenina que en una penícula d’acció pels descosits com és aquesta.

- Advertisement -

rambo

- Advertisement -

La penícula és del 1982, l’any del Naranjito, i narra les aventures, o millor dit, desventures, d’un veterà del Vietnam que vaga pels Estats Units sense ofici ni benefici després de tornar de la guerra. És John Rambo, protagonitzat per l’home de la boca torta, Sylvestre Stallone, que, brut i suat, arriba a un poblet de vés a saber quin condado, amb la mala pata que de seguida es troba amb el xèrif, un fatxenda que li agafa mania per vés a saber quina tonteria: per ser més guapo, o estar més fort… Per ser més alt, no, que l’Stallone tampoc és res de l’altre món.

Total, que el noi no s’arronsa davant el xèrif, i aquest l’acaba detenint per resistència a l’autoritat i portant a comissaria. És ben bé que li ha agafat tírria, perquè el pobre no ha fet res de dolent. Però… Ah, amigo! Que els policies duen a terme una actuació desproporcionada contra ell –eh, quina expressió més de moda–, i el noi s’enfada, i després que l’hagin dutxat a pressió els fot quatre bolets ben donats i fuig de la ciutat damunt d’una moto que ha pispat al pobre que passava per allà sense cap culpa. És ben bé que quan s’enfronten les forces de l’ordre amb els antisistema, les motos són les que surten més mal parades!

En Rambo arriba al bosc, perseguit pel cotxe del xèrif, que també quin tros de pesat. És evident que a hores d’ara, allò ja s’ha convertit en una cosa personal. L’ex-soldat descobreix una mena de desguàs de camions i aprofita per fer unes manualitats. Amb un sac i el ganivet, es fa un vestit per no passar fred… Clavat, clavadet a la disfressa que van fer per Carnestoltes a l’escola dels meus néts, que fan P3. I apa, muntanya amunt, a sobreviure! Ni Bear Grylls aguantaria unes condicions de vida tan dures com les que ha de suportar en Rambo!

br_1s56

La policia demana reforços, gossos i helicòpter i tot, i comencen a buscar pel bosc l’Stallone. El pobre fugitiu arriba a un precipici, vertical com una mala cosa, i provar de baixar que dius tu «Burro, que no veus que et faràs mal!». Però el protagonista sempre té més números de salvar la pell en casos d’emergència, i mai millor dit, perquè acaba saltant com un gripau i esmorteint la trompada amb les branques d’un pi. Ara, l’esgarrinxada important no li treu ningú, però per sort Rambo és home previngut i del mànec del ganivet en treu fil i agulla i, ell mateix, sense anestèsia, es cus la ferida. Abans, d’un cop de roc, ha pogut trencar el vidre de l’helicòpter i fer caure un dels policies més dolents!

A partir d’aquí, els guionistes tenen la gran idea, per donar més dramatisme a la situació, de fer que plogui a bots i barrals. I en Rambo, ferit, cansat, mort de gana i en recerca i captura, prepara trampes per fer la punyeta al cos de policia que el persegueix, que un per un van caient com mosques. Però en el fons el Rambo és bona persona, i no els mata, només els fereix.

La policia, desesperada, prepara un desplegament que ni els mossos aquests dies a Gràcia. Què dic, els mossos de Gràcia… Que ni al desembarcament de Normandia! I tot per un sol home! Però no un home normal, no. Un home especial, entrenat, capacitat per superar qualsevol adversitat –potser fins i tot preparat per mantenir una conversa amb la seva parella després que aquesta li digués «Hem de parlar». Aquest és l’avís que els dóna el Coronel Truman, l’ex-cap de Rambo al Vietnam, que ha vingut a ajudar en aquella situació. El militar ho diu ben clar: “No he venido aquí a salvar a Rambo de ustedes, sinó a ustedes de él”.

Aconsegueixen parlar amb Rambo per la ràdio, i el soldat confessa al Truman que se sent sol. Clar, al 82 encara no hi havia Meetic ni Tinder ni aquestes coses, ni et podies apuntar al First Dates ni altres bajanades de la tele per l’estil. Però en Rambo és un machote com pocs i no afluixa davant dels problemes, així que no es lliura a la justícia… de moment. Però no vull fer espoilerts!

- Advertisement -

La batalla final passa dins del poble i… no us vulgueu imaginar com queda el pobre veïnat. És ben bé que els que van fer Rambo sabien el que passaria a Gràcia aquests dies, però clar… Tant fa els policies ferits en acte de servei, o la gent que s’ha quedat sense el seu vehicle, o els desperfectes a la via pública que després pagarem entre tots… Els okupes, vull dir en Rambo, ho fan pel bé col·lectiu!

De Rambo hem après que, algunes vegades, les penícules no es coneixen pel seu nom original, com és el cas d’Acorralado, a qui tothom coneix per Rambo. També hem vist que les forces de l’ordre no sempre són justes, però que si cometen actes mal fets, és pel bé de la majoria de ciutadans. Què més… Ah, sí. La més important! Les guerres són dolentes! I si no, mireu com de trastocat queda el John Rambo després de viure totes les salvatjades del Vietnam. Us ho dic jo, feu l’amor i no la guerra! Un altre detall al qual jo recomano que estigueu atents és al de l’aspecte. El xèrif de seguida agafa mania a l’Stallone perquè va brut i amb els cabells massa llargs! Aneu sempre néts i polits i no us passaran aquestes coses. Consell de la iaia Toneta!

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents