today-is-a-good-day

Ens puja la libido amb ‘Cites’ (i ‘La Riera)

- Advertisement -

Aquesta setmana hi ha hagut una revolució a les sèries de casa nostra, senyors. Nosaltres que ens queixem que només surten culs de tant en tant, i que hi ha poc marro, hem vist com algú s’ha tret les manies de sobre i de cop la passió sortia de les pantalles dels nostres televisors i ens feia veia venir aquell pessigolleig tonto als que ho miràvem des de casa. Vam començar dilluns, amb unes cites del Cites que eren més cites que mai. Van acabar sucant totes dues trames, i de quina manera!

Comencem amb un mític trio Julio Manrique-Núria Gago-Alfonso Bassave que va fer que tot Catalunya acabés de mirar el capítol amb el comandament de la tele o el Twitter a una mà i amb l’altra ocupada fent altres coses. Mare de Déu, senyors i senyores. A més, que quina dona i quin bé de déu d’homes i que qui fos ella en aquell moment. És que allà em va entrar una cosa que no m’ha marxat en tota la setmana, eh?

- Advertisement -

He de dir que jo, innocenta de mi, no tenia ni idea que existissin webs on trobar una tercera pota per a parelles que busquen innovar. Però ja vaig ser informada que a Internet s’hi troba absolutament TOT. L’altra cita del capítol té la clau en la curta però brillant aparició del Dani, l’Àlvaro Cervantes, que es menja l’escena amb quatre frases i ens fa imaginar-lo al llit sentint els altres a l’habitació del costat i ja hi aniríem a fer-li companyia a ell també, ja.

- Advertisement -

cites

Amb el Cites ja s’entén que passin aquestes coses, perquè es veu que l’objectiu clar de l’aplicació és bàsicament aquest, ficar-se al llit amb l’altre i adéu que aquí no ha passat res (que a mi personalment m’agrada més quan hi ha prou història per fer un segon i un tercer capítol, i em renyen perquè diu que el Tinder dura això, un dia i prou, i que he de canviar d’estratègia i blabla, però potser no us importa la meva vida). En fi, que deia que amb Cites ja és normal, però on no és normal aquesta pujada de libido és a La Riera.

I a més, aquesta setmana no ha estat només un cop, sinó dos! I tots dos al mateix capítol! Capítol 1314. Que vaig veure en un ordinador de la facultat mentre feia feina i la gent del meu voltant devia pensar que mirava porno, depèn de com. Primer, la Maribel, que acaba d’avortar i té la cosa que no li ve de gust fer res. Recorda que el sexe va més enllà del coit i s’amaga sota el llençol i li fa una joiosa fel·lació al Sergi, si hem de jutjat per les carones que ens posava el Jordi Planas. L’àvia Remei en deia “focs artificials” a la tertúlia del Divendres. Doncs això.

20100926-Cap.145.Maribel i Joan

Després, l’Ernest i l’Àgata, que estan encesos com les brases quan hi posem a coure el pollastre, deixen anar la passió damunt de l’illa al mig de la cuina de la mare d’ell, la matriarca, la Mercè. Que dius: nanos, no ho sé, teniu una edat ja per saber que passen coses, amagueu-vos una miquetona. Doncs no, tu, ells allà mig, amb tantes ganes de mambo que no veuen ni que els ha vist la filla ni res. Altra feina tenen que mirar què hi ha al seu voltant. La passió brolla per cada porus, tu. Bravo. Qui no té ganes de sentir-se així?

Doncs res, tu, comencem la setmana amb les ganes de marxa instal·lades des del dilluns a la nit i esperant fort per veure si les cites que ens esperen acaben entre llençols o no. Perquè és festa però TV3 ens deixa gaudir de la nostra dosi setmanal de coneixences cibernètiques. I sort, perquè aquesta sèrie és tan bonica i tan màgica que és potser el millor moment de tele de la setmana.

- Advertisement -
Anna Amat
Traductora que mira de reinventar-se cap al món del protocol, les relacions institucionals i l’organització d’esdeveniments. Fanàtica de les llengües, les relacions humanes, les possibilitats d’Internet, les abraçades i els petons perquè sí i les idees de bomber. Entén la tele i el cinema com a elements socialitzadors. I amb Twitter, encara més.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents