today-is-a-good-day

Un humor que prometia més

- Advertisement -

Han transcorregut 30 anys des que els Monty Python van portar al cinema una pel·lícula junts. El clàssic grup d’humor britànic es va separar i recentment van fer un últim show, Monty Python Show (del qual s’ha fet un documental que explica el making of), i demostrar que encara els seus acudits funcionen, tot i repetir-se gag rere gag. Un dels seus components Terry Jones, és el que ha fet gaudir a tota la població gràcies als films que ha dirigit com Life of Brian, The Meaning of Life, Monty Python and the Holy Grail o Erik the Viking. Ara torna amb una idea totalment diferent i actualitzada a l’època, comèdia i ciència ficció sota el títol Absolutely Anything.

Un grup d’extraterrestres decideix atorgar poders a una persona de la Terra a l’atzar. Aquesta podrà fer-los servir per a qualsevol cosa, però ha de fer-los servir en benefici de la població, si no els extraterrestres destruiran tot el planeta. L’afortunat és un professor infravalorat a la seva feina, amb poc èxit entre les dones, que de cop i volta podrà realitzar els seus desitjos només fent un moviment de mà; però ha d’anar en compte amb com i què desitja ja que es pot girar en contra.

- Advertisement -

absolutely anything

- Advertisement -

A priori, la idea és convincent, no tan sols pel seu argument, si no per tot el que té al darrera: un gos que parla amb la veu original del desaparegut Robin Williams, les veus dels aliens són els propis Monty Python, en Simon Pegg (Star Trek, Mission Impossible, Zombies Party) com a protagonistai la resta de l’elenc com Kate Beckinsale (saga Underworld, Total Recall), Rob Riggle (The Hangover, 21 Jump Street) o Eddie Izzard (Valkyrie, Ocean’s Thirteen), creen un conjunt que condueixen al film a un must see; una combinació perfecta. Potser, podem esperar massa de la comèdia, i als pocs minuts ens adonem que no era el que ens imaginavem. L’humor està malgastat amb acudits passats de volta, el guió no està prou treballat, no llueix com pretenia i, tot i tenir alguns girs argumentals prou ocurrents, queden emmascarats per la carència elucubrada del típic humor britànic. L’aportació dels extraterrestres fa nosa i mostren la fi d’una època que ja ha passat, observant que ja no estan a l’alçada de sí mateixos. Si més no, l’aprovat se l’emporta el protagonista, acostumat a desenvolupar films absurds però amb bon filó, Simon Pegg esdevé l’espurna que calia per continuar veient la pel·lícula i esbossar un somriure amb les ocurrències que té al desitjar segons què. Però, el més encertat és Dennis, el gos, l’alter ego del protagonista que condueix part de l’argument i treu més d’una rialla amb el seu encant i comentaris fora de lloc.

Recorda molt al llargmetratge interpretat per Jim Carrey, Bruce Almighty (coneguda aquí per Como Dios), tot i que es canvia la deïtat per un grup d’extraterrestres pocavergonya i fa una versió més agnòstica. Fins i tot les noies tenen certa similitud, però Beckinsale sembla desenvolupar millor el paper de ‘dona gerro’.

absolutely anything

No cal oblidar el CGI, es podria haver aprofitat més el seu ús pels efectes especials a l’hora de complir desitjos, però els pocs que surten són bàsics, i més producte del baix pressupost.

Aquest és el clar exemple del que podria haver estat un gran film de comiat tant dels Monty Python com de Robbie Williams, una mostra de malenconia esquitxada per un humor electritzant. Una decepció però que gràcies a la seva breu i suficient durada, alguns tocs encertats i aportacions de l’elenc fan que sigui viable el seu visionat i, com a mínim, és molt millor que les comèdies que arriben a cartellera avui en dia.

Veredicte

El millor: Els seus 85 minuts de durada la fan viable i l’aportació del gos que parla.

El pitjor: Els seus acudits estan desgastats i denoten l’oxidació pel pas del temps.

Nota: 5,5

- Advertisement -

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents