Les claus de l’èxit de ‘Joc de Trons’ Les claus de l’èxit de ‘Joc de Trons’
Els periodistes Toni de la Torre i Toni Cruanyes disseccionen la popular sèrie d'HBO Les claus de l’èxit de ‘Joc de Trons’

“És la sèrie de més èxit de la història”. Amb aquestes paraules definia el periodista Toni Cruanyes la sèrie d’HBO Joc de Trons. El conductor i editor de l’edició nocturna del telenotícies deTV3 també destacava que fa uns anys les sèries eren vistes com una espècie d’art de segona. Es deia que no tenien prou qualitat artística però ara s’han posat en valor i s’hi aposta amb un munt de recursos econòmics i posant-hi davant els millors actors i directors. Cruanyes explicava tot això en una conferència celebrada a Canet de Mar amb motiu de la Festa de Trons que s’ha celebrat el passat dissabte i diumenge a la localitat del Maresme on s’ha rodat part de la sisena temporada de la sèrie. Acompanyant-lo hi havia l’escriptor (i serièfil) Toni de la Torre i l’objectiu era radiografiar Joc de Trons per descobrir les claus del seu èxit planetari.

Toni de la Torre i Toni Cruanyes a Canet de Mar

Toni de la Torre i Toni Cruanyes a Canet de Mar

1) La figura de l’autor

“Joc de Trons és una sèrie d’HBO i aquesta empresa va ser la que va començar a posar els guionistes per davant dels productors aconseguint productes com The Wire o The Sopranos”. Així explicava Toni de la Torre la manera com HBO va posar-se a fer ficció pròpia de pagament i, per tant, no havia d’acontentar el gran (i heterogeni) públic sinó les persones que pagaven per tenir la tele per cable. La tele en obert topa sovint amb l’autocensura per la por al què diran i sobretot el temor a què els anunciants fugin de continguts conflictius. Però això queda eliminat de l’equació quan qui paga no és l’anunciant sinó el client final, és a dir l’espectador. És per això que autors com David Simon o George R. R. Martin són lliures de fer el producte que ells volen i és per això que el resultat final té la qualitat que té.

george-rr-martin

George R. R. Martin, l’únic que sap com acabarà la sèrie

 

2) Sexe i violència i dracs com a transgressió 

Molt lligat al fet de no dependre del públic generalista hi ha la necessitat/virtut de la transgressió. A Joc de Trons hi ha tetes, caps lluites salvatge, dracs, bruixes i “zombies”. Segons Toni de la Torre “és Tolkien però amb molt més”. Segons ell la sèrie és d’alguna manera depenent d’aquesta transgressió però ens la presenta ben tallada i ben servida. “Els nus, les decapitacions els dracs estan perfectament dosificats”. El periodista de TV3 Toni Cruanyes ha afegit que fins i tot la televisió pública catalana està atrevint-se amb ficció pròpia d’un estil més arriscat. “Sense l’èxit d’altres sèries no s’entendria que TV3 emetés productes com Merlí, Nit i dia o Cites“.

El sexe és una constant... però també la sang i la fantasia

El sexe és una constant… però també la sang i la fantasia

 

3) Sexe sí, política també

A banda de pits i dracs Joc de Trons és una sèrie amb una elevada dosi de política. Personatges com Lord Varis, Little Finger  o la pròpia reina/mare Cersei doten la sèrie d’un elevat grau de conspiració i intel·ligència… I com ens agraden aquests tipus de personatges. “Malgrat que als llibres és una mica més mal parit el personatge de Tyrion Lannister és un dels nostres preferits. Ho és perquè és molt llest sense ser malèvol i és el que ha tingut una vida més complicada, sobretot per la relació amb el seu pare”, opina de la Torre. Ara bé la trama política no seria per si sola interessant… Les argúcies dels personatges són tan brillants com imprevisibles. I si no pregunteu a la família Stark…

Tyrion-Lannister-tyrion-lannister-34524597-1900-1050

Tyrion Lannister, un dels personatges més murris de ‘Joc de Trons

4) Ens fa tenir fe

I parlant dels Stark… no és cap secret que per l’imaginari col·lectiu són “els bons” i a la vegada els que les passen més putes. Mitja família està a l’altre barri i els que queden vius estan tolits o fets pols psicològicament. Justament és això el que, segons Toni de la Torre, ens fa està enganxats a la sèrie. “Joc de Trons és una derrota constant però ens crea la possibilitat que, potser al final, s’acabi fent justícia. Tenim fe i pensem que el bé acabarà guanyant“. Ell és del parer que un dels reptes de la sèrie és donar alguna cosa als bon de la funció per no provocar una fugida dels espectadors que estan farts de veure com els Stark van patint decapitacions, punyalades o són degollats.

game-of-thrones-season-1-neds-beheading

Ned Stark a punt de perdre el cap…

5) Ens fa fer els deures

No tot està a la sèrie. Hi ha els llibres! Però això no és tot… Amb la multitud de personatge que hi ha és normal que la gent es perdi i més de temporada a temporada. És per això que Joc de Trons no és només un fenomen a la tele i els autèntics seguidors que no es conformen amb els capítols va als llibres o a internet a buscar més. “La sèrie, igual que Lost, vol espectadors disciplinats“, creu Toni de la Torre. Deixar-nos amb el dubte per després haver és una cosa que agrada als més fidels i manté els fans amb una gana constant per saber-ne més.

Amb tot, i tornant a la frase inicial de Toni Cruanyes, Joc de Trons és molt més que una sèrie… Un fenomen que gràcies al pas de la producció per Catalunya ara també podem veure fora de la televisió. Un exemple és Girona però heu de sabeu que els Tarly viuen a Canet… El que dèiem, toca investigar!

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*