today-is-a-good-day

El D’A s’acomiada fins l’any que ve

- Advertisement -

Aquest diumenge 1 de maig acaba el Festival Internacional de Cinema d’Autor (D’A 2016) que ha apropat fins a 70 pel·lícules als amants del cinema de Barcelona i altres localitats catalanes. L’acte de clausura va tenir lloc ahir al Teatre CCCB, on es va projectar el film La propera pell d’Isaki Lacuesta i protagonitzada per Sergi López, Emma Suárez i Àlex Monner.

Durant l’acte també es van anunciar les dates de la propera edició, que tindrà lloc del 27 d’abril al 7 de maig de 2017.

- Advertisement -

D'A premis 2016

- Advertisement -

També es van donar a conèixer els premis d’aquesta 6a edició del D’A. El jurat oficial, format per l’actriu Natalia de Molina, Diana Santamaria, directora de Capricci Films España, i Matías Piñeiro, director de cinema, van concedir el Premi Talents D’A 2016 a Andrés Duque, pel seu film Oleg y las raras artes. Segons el jurat, la pel·lícula ha estat premiada per, “la intimitat aconseguida en el viatge i la defensa d’un personatge indomable que espera la mort d’allò clàssic amb optimisme. També per la música, les camises, les dissonàncies i consonàncies d’un director que fa de l’art una cosa aspra i sensible”.

El jurat oficial va fer una menció especial al film del portuguès Joâo Nicolau, John From, “per la seva aposta per una ficció original, vibrant i alliberadora”. El Premi de la crítica va ser per Baden Baden de Rachel Lang, que segons el jurat, “des de la seva sinceritat i el seu lligam amb la realitat contemporània, és capaç d’aconseguir el somriure còmplice de l’espectador mentre tracta temes cabdals en la formació de l’individu”. El Premi del públic va recaure en Ryusuke Hamaguchi per la seva pel·lícula Happy Hour, un projecte de cinc hores de durada que dissecciona les relacions entre un grup d’amigues.

A continuació fem un repàs, en format crític, del que ha donat de si aquest festival.

Dead Slow Ahead (Mauro Herce, 2015)

Es tracta d’un projecte minimalista amb una banda sonora a partir de sons (a càrrec del director d’Orquestra del Caos, Josep Manuel Berenguer) que planteja un viatge introspectiu dins un vaixell mercantil que transporta blat. Tot i haver estat reconegut amb diversos premis, sembla més una masterclass de com utilitzar el zoom que un documental. Plans de cinc minuts del mar, imatges estàtiques d’una màquina, falta d’una trama identificable i una primera mitja hora sense cap mena de diàleg és el que espera a qui vagi a veure aquest documental de Mauro Herce.

Bang Gang- Une histoire d’amour modern (Eva Husson, 2015)

- Advertisement -

Aquest film amb alt contingut sexual narra la història d’un grup d’adolescents que a través d’un “joc” (el bang gang) exploren la seva sexualitat. Tot i ser molt explícita en les escenes de llit, la pel·lícula no es perd en la frivolitat de l’acte sexual sinó que planteja els dubtes i la incertesa del moment de fer-se gran. Un gran projecte de la francesa Eva Husson que sap trobar l’equilibri entre l’erotisme i una història ben explicada.

Nos parecía importante (Marc Ferrer, 2016)

El català Marc Ferrer va presentar en première mundial la seva òpera prima, una història inconnexa a la qual se li nota la falta d’experiència. Ferrer planteja un relat no lineal amb tocs onírics, amb diàlegs poc atractius i amb una estètica de càmera d’estar per casa. No dubtem que amb temps i rodatge Ferrer pot arribar lluny, però per ara caldrà esperar.

Famèlic Sessions (Àlex Sardà, 2016)

Projecte audiovisual musical del director Àlex Sardà en el qual presenta les sessions en viu de diferents grups catalans com Da Souza, Regalim, Opatov o Lloret Salvatge, entre d’altres. Un film per a tots aquells amants de la música que busquen una experiència més propera i intima amb aquests grups de música, allunyat de la gravació d’un concert en directe. Simple però eficaç.

Callback (Carles Torras, 2016)

Una de les propostes més atractives d’aquest Festival és se’ns dubte Callback de Carles Torras. Amb Nova York com a escenari, Torras fa un retrat contundent i cru sobre un personatge solitari i neuròtic que poc a poc s’anirà perdent en una espiral de violència i destrucció. El millor d’aquest thriller és el seu protagonista, el Larry (interpretat pel xilè Martín Bacigalupo), que t’atrapa des del primer moment.

 

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents