‘Quantico’ o com desaprofitar una oportunitat ‘Quantico’ o com desaprofitar una oportunitat
Els capítols recorden més una passarel·la de models en zel que un reclutament de l’FBI. ‘Quantico’ o com desaprofitar una oportunitat

AXN emet aquests dies els darrers capítols de la primera temporada de Quantico, la sèrie que relata la història d’uns joves reclutes de l’FBI, entre els quals s’ha infiltrat el responsable del pitjor atemptat terrorista als EUA després de l’atac de l’11-S. El punt de partida de Quantico crida l’atenció – per això vaig començar a mirar-la– però la decepció no va trigar a aparèixer. (Tranquil, pacient lector, que no hi ha cap spoiler d’ara en endavant).

A un producte que planteja un argument com el de Quantico sempre se li ha de concedir un marge per sorprendre l’espectador amb el benentès, això sí, que no es trencarà gaire sovint allò que considerem versemblant. En el cas de Quantico, sembla que el showrunner de torn s’hagi proposat precisament tot el contrari: els girs inversemblants són reiteratius i això fa que els capítols destil·lin poc realisme. M’estalvio alguns exemples flagrants per no aixafar la guitarra a qui vulgui veure-la, però, per entendre’ns entre serièfils, la producció no arribar a ser ni un Homeland mal desenvolupat.

quantico-02

Si la trama principal ja és per se poc creïble, el recurs d’embolcallar la història amb les tensions sexuals i amoroses entre els reclutes genera vergonya aliena. En diversos moments, Quantico recorda qualsevol pel·lícula d’universitaris nord-americans capficats a buscar parella per copular sense parar. Aquí hi sobresurt la figura de la protagonista i Miss Món 2000, Priyanka Chopra, que s’estrena al món de les sèries dels EUA després d’una trajectòria consolidada a Bollywood demostrant unes dots d’actriu més aviat limitades. Tampoc no l’ajuden gaire uns companys de repartiment més preocupats a mostrar abdominals ben treballats al gimnàs i escots generosos que a fer-nos creïbles els personatges que interpreten. Ras i curt, els capítols recorden més una passarel·la de models en zel que unes instal·lacions de reclutament de l’FBI.

A l’espera dels darrers capítols de la temporada, el gust de boca que deixa Quantico és d’oportunitat desaprofitada. Conèixer per dins com es formen els agents de l’FBI, resoldre l’enigma de qui és l’infiltrat i tractar amb profunditat qüestions com la convivència entre religions i cultures a partir dels diversos orígens dels protagonistes eren uns bons ingredients per crear una sèrie addictiva, però tot plegat s’ha quedat en poc més que un producte per a adolescents. La fórmula, no obstant això, ha convençut el públic i ha triomfat als EUA: ABC, el canal nord-americà on s’ha emès la sèrie, ja ha anunciat que hi haurà segona temporada. Queda clar que, també en el món de les sèries, hi ha gustos per a tot.

Josep Gimeno

Josep Gimeno Tempesta sobre Washington

En Josep Gimeno és periodista i com a ell li agrada dir escriu allà on pot. "Les opinions d’aquesta columna sempre seran meves perquè no en tinc d’altres". Li agrada llegir, escriure i veure pel·lícules i sèries... Si pot ser amb rerefons polític. Entre articles i programes de ràdio ha escrit també dos llibres 'Catalunya demà' (2006) i 'L'informe Diagonal' (2011).

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*