La lògica comercial de Hollywood no te res a veure amb les regles de l’aritmètica. Una pràctica molt habitual es sumar, sí, però amb afany de multiplicar. Ho fan normalment en el cinema de superherois i des de sempre amb personatges del gènere fantàstic i de terror. La fórmula busca bàsicament la multiplicació dels beneficis. Un sol personatge dona X, si en poses dos ha de donar X+X+X, tres vegades com a mínim, amb la mateixa inversió, és clar. Ara, amb Batman v. Superman es consolida una operació que pot portar aquesta estratègia al cim. Els impulsors són els de DC Comics (propietat de la Warner), una de les grans editores nord-americanes de tebeos (còmics o novel·les gràfiques com vulgueu), que han amenaçat que la pel·lícula és la inicial d’una operació a mig termini, una saga, la Lliga de la Justícia (que ja va ser creada als tebeos) a la que s’incorporaran la majoria dels seus personatges: Batman, Superman, Shazam, Wonder Woman, Catwoman… Ara posen dos personatges, i després, poc a poc, aniran sumant-hi d’altres. DC Comics ja ho havia fet als còmics amb resultats molt positius.
De fet, DC vol competir, com sempre, contra Marvel Comics, propietat de la Disney i que te personatges com Capità Amèrica, Els quatre fantàstics, El guardians de la galàxia, X-Men, Spiderman, Ant-Man o Avengers i que han anunciat una política similar de sumes made in Hollywood. Entre DC i Marvel tenen el 80% el mercat de tebeos dels Estats Units. Es una nova mostra de que cert cinema té poc d’art i molt d’indústria. Els personatges són autèntiques franquícies (com la Coca Cola o el McDonalds) que propiciaran tota mena d’articles de consum, parcs temàtics inclosos.
La tasca és, no obstant, força difícil. En el film que m’han inspirat aquest comentari calia resoldre una pila de coses perquè funcionés a la taquilla. Qui és el bo de la peli, Superman o Batman? O potser els dos? O potser els dos són els dolents? Què fem amb els personatges i situacions que composen el seu peculiar univers? Què fem amb Lex Luthor? La kriptonita? Alfred el majordom de Bruce Wayne? Robin? Els pares adoptius de Superman i Lois Lane? Com ajuntem Metropolis i Gotham City? Com lligar els dos móns tan antagònics?
Com ha resultat el film? Molt malament. Enfrontar els dos superherois no ha funcionant. Massa móns oposats, massa personatges, especialment dolents (amb poca justificació), massa necessitat de justificar un enfrontament contra natura… I a sobre, massa referències a altres films i còmics fantàstics, fins el punt que en el desenllaç es treuen de la manega al pobre King Kong. Es potencien les batalletes i les persecucions de cotxes vistes en més de mil pel·lícules. Tot és excessiu i superficial, situacions i reaccions que no s’expliquen. Il·lògiques… Confusió total, un guió impresentable, que a vegades vol ser transcendental. Molt de soroll, efectes especials inútils, la música a tota pastilla perquè no puguis dormir… Els productors ens han amenaçat amb una pel·lícula cada dos anys, fins que duri la ganga.
En fi, veurem què passa. De moment (parlo amb dades del 7 d’abril, i encara amb la possibilitat de veure-la en 4.242 cines de tot el món), les recaptacions sobrepassen els 700 milions de dòlars (va costar 250 més les despeses de màrqueting, que podrien duplicar els costos) i les perspectives d’amortitzar la inversió no són gaire bones. La majoria de crítics li han girat l’esquena i entre els fans predomina el “no m’agrada”. Però cal pensar que és una operació a mig termini, calculada al mil·límetre, que comprèn no només les sis o set pel·lícules que es faran sinó també tot el merchandising.
No vull acabar sense donar-vos alguns exemples de sumes de personatges del fantàstic que aspiraven i a vegades aconseguien efectes multiplicadors
Alien vs Predator (2004), King Kong vs Godzilla (1962 i el remake que vindrà aviat), Santo contra la hija de Frankenstein (1972) Dracula vs Frankenstein (1971) Frankestein vs The Mummy (2015) Dracula vs Wolfman vs Frankenstein (2011) Capitan América y Santo contra Spiderman (1973), Freddy vs Jason (2003), RoboCop contra Terminator (aquest any). També tenim Abbott y Costello contra los fantasmas que reuneix tots els monstres de la Universal. Caldria esmentar també sèries cinematogràfiques d’acció, com The expendables que reuneix Sylvester Stallone, Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Mickey Rourke, Bruce Willis, Arnold Schwarzeneger i Eric Roberts, que ja va per la tercera part.
A Hollywood no hi ha res nou. I ara m’adono que aquest comentari pot semblar contradictori amb el títol de la secció, Sense crispetes, perquè he parlat precisament de pel·lícules que van lligades a les crispetes. Però no és contradictori, penseu precisament per això, que les crispetes els hi són imprescindibles: si no es venguessin amb crispetes, les recaptacions baixarien un 30/35%.
