Jordi Izquierdo, director del magazine cultural de Ràdio Pallejà Avui és diumenge i actor de curtmetratges com El hombre que llegó tarde al mundo, ha presentat el seu primer llibre Guía Secreta del Cine en Gràcia a la nova llibreria LibrUp. L’escriptor explica les anècdotes més amagades sobre els rodatges que han tingut lloc en aquest emblemàtic barri de Barcelona.
Què et va motivar a escriure un llibre per primer cop?
Els editors de Espai Literari són els que em van motivar, ja que col·laboro amb ells en una revista anomenada Taller de Letras. Ells coneixien la meva passió pel món del cinema i quan varen crear l’editorial em van comentar si m’atreviria a escriure un llibre de cinema sobre el barri de Gràcia, ja que era on tenien la llibreria. No em va donar temps a decidir ja que estava la meva dona i ella va dir que ho faria. No vaig poder escollir. Abans tenia una experiència negativa sobre un llibre de cinema realitzat a Granada que em van plagiar i no volia escriure més ja que no sabia ben bé com funcionava aquest món.
Com arribes a descobrir tots aquest secrets que amaga Gràcia?
Són 18 mesos d’investigació. I quina millor manera d’investigar que anar al districte de Gràcia i anar preguntant a veïns si recordaven algun rodatge. També centres de dia per a gent gran, inclús productores. El problema és que a mi ningú em coneixia, i la primera porta que vaig picar a l’Arxiu Històric de Gràcia em van tancar la porta als nassos i sortir tant desil·lusionat que no ho volia fer. L’editor em va dir que ho pensés i just en tornar a casa vaig trobar una amiga que em veure’m abatut va dir-me que coneixia el nét del cineasta Fructuós Gelabert. Ell em va posar en contacte amb el món del cinema i així van néixer aquestes anècdotes. Totes estan explicades de primera mà per gent del món cinematogràfic.
És a dir, que a priori no sabies res d’aquests secrets…
Així és, a partir de comerciants, veïns i veure pel·lícules vaig anar reconeixent els llocs. Un altre lloc on vaig anar, la Barcelona Film Comission, em van donar molta informació de pel·lícules rodades a Barcelona, però això no significava que fossin al barri Gràcia i havia de mirar una a una per contrastar i veure si eren del barri o no.
Per què creus que Gràcia és un dels escenaris preferits per cineastes arreu del món?
El barri antic de Gràcia encara conserva l’esperit bohemi de quan era un poble. Encara hi ha una part que són cases baixes com plaça del Gat Pérez o la plaça del Raspall. Crec que les escullen per això, a part m’he adonat que hi ha un escenari molt utilitzat que és el Parc Güell, que atrau als cineastes per la seva arquitectura, llum, monuments…
Ens pots explicar alguna anècdota curiosa?
Creia que la més divertida seria sobre la pel·lícula Todo sobre mi madre que van rodar una escena a la Casa Ramos de Lesseps. Una de les actrius es nega a gravar si abans no s’encén una cigarreta amb el seu encenedor especial que té. Em van explicar l’anècdota però que no digués l’actriu, així que al llibre jugo perquè la gent endevini quina de les 6 actrius pot ser. Conforme la gent va llegint el llibre em van dient les seves preferides i una que creia que passaria desapercebuda, però no, és la del film per televisió TV3 L’últim ball de Carmen Amaya. Van rodar a un bar i els amos eren reticents a deixar el local perquè els havien dit que la gent del cinema era desastrosa. Al final varen accedir i en tornar al local se’l van trobar repintat i tot ben col·locat.
Tens pensat crear una saga de llibres parlant de cada barri de Barcelona?
La saga estaria bé, com Barcelona té 10 districtes em donaria per a 10 llibres. El problema és que hi ha districtes on s’han rodat més que en altres, Ciutat Vella té molts rodatges però Sarrià-Sant Gervasi és complicat. El nou projecte en el que estic treballant és de Barcelona en general. Em cal buscar 100 pel·lícules, el mateix que he fet amb Gràcia ja que el llibre explica unes 100 entre films i sèries, però fent 10 pel·lícules per districte. Espero que surti per Sant Jordi del 2017.
Al teu llibre parles només de cinema nacional?
No, tot el que sigui nacional i internacional, hi ha algunes produccions que s’han gravat aquí però no les hem vist projectades. De fet, no sabia que Peter Sellers havia estat a Barcelona i buscant informació trobo un film, The Bobo, dirigit per Robert Parrish, i crec que han d’estar al llibre també, ha d’haver-hi de tot.
Per finalitzar, ens pots regalar un dels ‘secrets’?
En Toni Verdaguer, que ha escrit el pròleg del llibre, em va explicar una anècdota graciosa sobre una pel·lícula seva, Don Jaume, el conqueridor, inspirada en l’obra de teatre de Serafí Pitarra. A la petxina de l’apuntador només hi cap una persona, té 1 metre quadrat, i van fer entrar Amparo Moreno i Carles Canut, que estaven grassonets en aquella època, Llàtzer Escarceller i l’Ester Formosa. O sigui 4 persones, més el càmera, més el foquista i el director donant ordres. Va ser complicar i alhora molt divertit. Aquesta m’agrada molt, potser perquè està basada en una obra de teatre i vinc del món del teatre. A la Guía Secreta del Cine en Gràcia també hi trobarem anècdotes d’en Jackie Chan gravant Kuai Can Che (Los Supercamorristas), d’Imanol Arias a Luces de Bohemia o Baixant de la Font del Gat del 1927, entre més de 100 anècdotes.
