La ficció a les seves diferents formes d’expressió és un instrument fonamental per a la divulgació de la ciència i la tecnologia. Un dels títols que va contribuir a fomentar moltes vocacions científiques entre el jovent va ser sens dubte la sèrie Star Trek, creada per Gene Roddenberry. L’any 2016 es va celebrar el cinquantè aniversari de l’emissió del seu primer episodi el 8 de setembre de 1966 a la NBC, en una dècada marcada per la carrera espacial iniciada amb les victòries soviètiques amb el satèl·lit Sputnik el 1957 (¿algú recorda el nom del satèl·lit americà que va fer el mateix mesos després?), i amb el viatge a l’espai d’en Yuri Gagarin el 1961, una dècada que va acabar amb la trepitjada a La Lluna de Neil A. Armstrong el 21 de juliol de 1969.
En aquest context de bombardeig de notícies de la NASA sobre viatges a l’espai en una aposta decidida del president Kennedy per recuperar el lideratge tecnològic en vers la Unió Soviètica, Roddenberry va defensar un nou projecte per a la televisió inspirant-se en les pel·lícules de l’oest emprant el patró aventurer dels exploradors aplicat, en aquest cas, a la descoberta de nous planetes, i, per tant, de noves civilitzacions. Amb una imatge més glamurosa que la que arribava dels enginys reals, a l’univers d’Star Trek la tecnologia esdevenia clau per a justificar un futur perfecte, sense dolor, sense avarícia, sense guerres, sense fam, sense analfabets, sense conflictes internacionals i sense diferències interracials.
Pels creadors de la sèrie va ser tot un repte mostrar de forma visual com seria la tecnologia del segle XXIII, i ho van aconseguir gràcies, entre d’altres, al teletransport (en realitat va ser la solució a la necessitat de trobar un transport barat per a la producció i ràpid per al guió: es facilitava els petits desplaçaments de la tripulació i la continuïtat de la narració), al motor de curvatura que permetia viatjar a una velocitat per sobre de la de la llum (i així, de nou, escurçar els viatges), i al tricorder, un dispositiu d’escaneig que obtenia informació de l’entorn, especialment dels ésser vius quan era necessari identificar-los o diagnosticar-los. Però el que realment va atraure l’atenció de l’espectador va ser una tecnologia més casolana, més propera a la seva quotidianitat, com és l’obertura automàtica de portes, la comunicació a distància amb els mòbils o la màquina automàtica expenedora d’àpats, per exemple.
És ben conegut que el considerat pare de la telefonia mòbil, en Martin Cooper, enginyer de Motorola i autor de la primera trucada feta amb un mòbil el 3 d’abril de 1973, es va inspirar a la sèrie per centrar la seva recerca en aconseguir el mateix dispositiu que li havia impressionat a la pantalla. La sèrie també va revolucionar el disseny dels quiròfans, de les habitacions dels pacients d’un hospital i va fomentar el disseny d’estris que aspiraven a convertir-se en una mena de tricorder real. Però on més es pot visualitzar la influència de la sèrie és a la pròpia NASA, on fins i tot, en un clar homenatge, van batejar amb el nom d’Enterprise el primer transbordador espacial el 1977.
Quan el 1987 es posa en marxa una nova sèrie de televisió, Star Trek: The Next Generation, els creadors de la sèrie s’enfronten a un nou repte encara més gran que el de la sèrie original: ¿com visualitzar els avanços tecnològics per a sorprendre a la societat de finals dels vuitanta? La percepció de la tecnologia ha evolucionat, és més difícil impressionar a l’espectador i és més difícil ser original albirant enginys del futur. El cop d’efecte el van aconseguir amb la incorporació d’un membre de la tripulació que en realitat era un androide, fusionant el perfil sense emocions d’un vulcanià amb el d’una intel·ligència artificial, la qual cosa afavoria tot un reguitzell de possibilitats argumentals al voltant de l’existència de Data, interpretat pel mític Brent Spiner.
Roddenberry mor el 1991 després de quatre temporades de la nova sèrie (acabarien sent set temporades en total i quatre pel·lícules al cinema a posteriori). Els creadors de la sèrie decideixen alinear-se amb la societat del moment, una dècada on serà habitual parlar de forma negativa de la tecnologia (recordeu el cataclisme que provocaria l’efecte 2000 als ordinadors?). Aquesta psicosi de fi del món de ben segur va influir a que es canviés el missatge optimista de la sèrie gràcies en part a la tecnologia, i que aquesta esdevingués de nou en un misteri, aquest cop, en forma d’amenaça: arriben els borg.
Els humans es fusionen amb la tecnologia. Despullats de la seva individualitat, els borg formaven part d’una xarxa connectada controlada telepàticament per una misteriosa reina, representant la part fosca de la tecnologia. En realitat no és més que l’exemple del que passaria si la tecnologia caigués a les mans equivocades i s’utilitzés en realitat per a deshumanitzar. Tot un presagi del que es pot convertir les nostres vides ara que poc a poc, sense adonar-nos, ens anem convertint en ciborgs (què feu quan us oblideu el mòbil a casa?).
Ah, però si hagués d’escollir una gran troballa a Star Trek, sens dubte em quedaria amb l’episodi Plato’s Stepchildren, el desè de la tercera temporada de la sèrie original emès el 22 de novembre de 1968. Em quedo amb el Capità Kirk i la Tinent Uhura a l’escena on es van fer el primer petó interracial de la televisió. Una veritable revolució per a la ciència… la ciència sociològica, és clar.
