Els zombies visiten els clàssics Els zombies visiten els clàssics
Els prejudicis deixen els morts vivents a mig camí entre el gore i el romanticisme Els zombies visiten els clàssics

A l’època georgiana (s. XVIII – s.XIX) va sorgir una novel·la de caràcter còmic i romàntic sota el títol Pride and Prejudice (1813), escrita per Jane Austen, de la qual s’han dut a terme vàries adaptacions al cinema, teatre i televisió. Uns quants anys més tard, al 2009, Seth Grahame-Smith va escriure una paròdia de la novel·la original que va titular Pride and Prejudice and Zombie. Ràpidament va esdevenir un best-seller i va tenir un èxit immediat. Aquesta adaptació manté l’essència inicial i, a més, inclou unes pinzellades d’un producte que està prou de moda: els zombies. Podem veure la similitud de les obres comparant la frase inicial de cadascuna:

  • “És una veritat mundialment reconeguda que un home solter, posseïdor d’una gran fortuna, necessita una dona” (Pride and Prejudice, 1813)
  • “És una veritat universalment reconeguda reconeguda que un zombie que té cervell necessita més cervells” (Pride and Prejudice and Zombie, 2009)

ppz-social-570x297

Aquell mateix any, veient l’èxit de la paròdia i aprofitant el filó, es va anunciar el projecte de portar al cinema aquesta nova versió sota la direcció de David O. Russell (American Hustle, Silver Linings Playbook, The Fighter). Desprès d’una sèrie de conflictes i canvis, el 2013 es va donar el projecte a Burr Steers (Charlie St. Cloud, 17 Again), que va reescriure el guió original i demostrant que la seva especialitat són els films amb temàtica juvenil.

El film té una trama molt similar a la que vam veure a la pel·lícula Pride and Prejudice (2005), però en una Anglaterra que, desprès de patir la pesta, es troba sota el control d’un apocalipsis zombie. Amb aquesta idea ens podem imaginar que el film té un to còmic i alhora romàntic i de terror. De totes maneres es prenen massa seriosament el tema. El llenguatge és prou tediós i manquen escenes impactants de gore extrem i ja se sap que els fans del gènere volen sang per tot arreu, que la sang esquitxi la pantalla i aplaudir escenes on cinc germanes dotades amb extravagants vestuaris i carregades de espases lluitin contra la plaga. Tot plegat hi figura però de manera camuflada i no arriba a convèncer al target al qual es destina: l’amant del terror i els que van quedar eclipsats sota l’encanteri que va escriure Austen.

En aquesta ocasió reconverteixen, de nou, el estereotip mort vivent: parlen, ballen, conversen sense problemes i fins i tot van a missa i combreguen  a banda de menjar cervells.

orgullo_prejuicio_zombis_7-615x327

Els protagonistes de la història d’amor, Elizabeth Bennet interpretada per Lily James (Wrath of the Titans, Cinderella) i Mr. Darcy caracteritzat per Sam Riley (On the Road, Maleficient), a part de lluitar contra el seu orgull i prejudici, també ho faran armats contra un exercit un xic diferent. Els actors actuen correctament, compleixen el seu objectiu, però junts no transmeten la química del romanç que tothom espera. El paper protagonista en un principi havia de recaure sota Natalie Portman (Black Swan, V for Vendetta), però finalment va esdevenir només productora del film.

La banda, escrita per l’espanyol Fernando Velázquez (The Impossible, The Orphanage), manté el seu estil però no decep i atorgarà un toc extravagant i tètric en certs moments del llargmetratge.

Així doncs, estem davant un film que podria haver estat una absurda carnisseria i que esdevé feixuc, pudorós, amb manca de frescor, en el qual els zombies són un atrezzo ja que es pot desenvolupar la trama perfectament sense el seu contingut. Tot i així, entreté a estones i el seu enginy farà que t’emportis alguna sorpresa pel camí. Com a curiositat comentar que l’escriptor de l’smash-up, Seth Grahame-Smith, també va redactar Abraham Lincoln: Vampire Hunter adaptada al cinema l’any 2012 que també va pecar de manca d’acció i creativitat en incorporar els éssers fantàstics.

Veredicte

El millor: El disseny i maquillatge dels zombies

El pitjor: Agafa un to massa seriós i manquen escenes impactants.

Nota: 6

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*